[Introducció]

[fol. 12v] En nom de Déu sia e de la sua beneita mare, la verge Maria, aquest present tractat comensa, lo qual féu lo rey Artús, de bona memòria, per l’art de la casa, lo qual deu tenir totom de honor.

Arriba

1

[Aigua congelada]

Perquè lo cap és principal membre de tot lo cors, quant aquest ha molt mal, tot lo cors ne sent. Per tal o dic perquè·s fa una malaltia en lo cap del falquó la qual se diu aigua congelada, de què aques capítol parla, que aquesta és la principal malaltia, que per causa de aquesta moltos altres se engenaran en los falquons; quant aquesta és en lo cap del falquó, tantós lo falc és tocat de moltes altres malalties. E si vo[l]s conóxer aquesta malaltia, [fol. 13r] par ment en la cara del falquó, e veuràs que està trista e té la cara e los ulls tires e los lagrimals de los ulls té imflates, i·l col té unflat e s’aranca de la ploma quant se spolsa e, quant se dexa de volar, ab lo bech se piqua en la overa; e més, quant menga, direu que no té forza en lo tirar in en lo plomar com abans que·l mal tingués.

Aquesta malaltia se deu curar per la manera següent: quant vindrà al vespre, quant lo falcó aurà passada la gorga, pren un poc de vinagre blanch e mescla’l ab aigua, e que sia tanta l’aigua cum lo vinagre e ruxa-li’n les nefes e posa’l en la percha e laxa’l spolsar; e, des que veuràs se dexa [fol. 13v] de strenudar, pren-lo en la mà e fe-llo tirar e plomar una ala de galina. E l’altre dia segent pren mell e mescla- la ab una poca de aigua, e mete-li-u en la bocca, e, des che tinga la mel en la bocca, fes per maner que no se u invie, e, despuix que aurà prou stufat, da-li un poc a mengar. E aquex dia metex, al vespre, fes-lo tirar en una ala y saga’l si volrrà beure, e, si vol beure, lexa’l beure tant quant volrà; e despuix pren spíguol o claves di girofle e cayela e flor de caniela e posa’n31 tot en un drapet de li que sia net e que sien ligades dins lo drap les dites coses, e posau-las en una oleta nova plena de aigua, e feu-la bolir e [fol. 14r] e, des que sia cuita, laxa-u refredar de manera que sia tèbeu; e quant li daràs a mengar, dau-li de una pola e mulau-la en la ditta aigua, e cada dia mula lo past de la dita aigua, e sia tèbea; e ab assò guarrà lo falcó.

E deus saber que, de aquesta aigua congelada que als falcons se fa que dit he hoc, encara li fa alre pigor, que és congelada molt més de la malaltia desús ditta, a lla qual neguna dels dites coses no·ls fa cos ni les deus fer salvant la dita aigua de spic, ab altres coses bones que avan trobareu scriptes. Aquest aygua conesceran congelada que ara us e parlat en los senals desobra dits. Més [fol. 14v] avant li veureu fer altre sennal en què milyor lo i conoscereu, e guarda que allí on diu desús que li veuràs los lagrimals dels uls inflats, sàpias que en aquel loc li veuràs enflar e desimflar quant alenda, axí com a tot, quant lo falcó més se debat e·s trebala, més unflan e desunflan. E més avant veuràs-li que per les nefes li ix algunes vegades axí com a norm.

E per a curar aquesta malaltia fet axí; prendas suc de rugolícia e dar-li-u-as uns tres o quatre jorns en dejú tant com miga avelana, e, si asò non li val, pren lo falcó semblantment e dóna-li un bottó de foc e dóna-li molto simplement en un clot [fol. 15r] que té entre l’ull e la nefa e an tres vegades li posa lo dit botó calent entrò que pas dins la bocca, e axí lo i crema tant de una part com de l’altra. E, axí meteix, li deus donar un altro botó de foch en lo cap entre abdós los ulls e les nefes. E, asò fet, tindràs mel aparellada ab una poco de aigua mesclada, e en l’altre dia que vindrà següent, fes-li un saquet de rosas e cou-lo ab una oletta nova e ab aigua e, des que sea cuita, lexa-u tebegar. Primerament feu dos saquetes tam grans com lo dels roses e enpliu-les de mel e cusiu-los de manera que no·s puga exir la mel. E posau una teula al foc e, des que serà prou calda, apartau-la [fol. 15v] del foc e meteu los dites saquetes de mel sobre la teula tro a tant sient calents rahonablement. E pendreu lo hun saquet, e posau-lo al cap del falcó fins a tant cognegau sia fret; lavors posar-li-eu l’altre calent. Asò fet tantes voltes fins lo cap del falcó sia ben calt e los dites saquetes sian del col fins a lla nefa e li cobra los uls e les orelles. Des que lo cap del falcó serà bem scalfat ab los dos saquetes de mel pren lo sobradit saquet de roses que sia tanbé34 scalfat en la ditta aigua com desús és dit, e sien tam calts com los porràs comportar deins35 la tua mà; e scalfa-li bé tot lo cap e los lagrimars dels ulls e les orelles e lo col. [fol. 16r]

E aquell dia donar-li-as past de galina calent e mulat ab la dicta aigua bulida ab la cayela e ab los altres materials, e faràs que la ditta aigua sia totstemps tèbea. E en lo dia següent dar-li-as tres píndoles en la forma següent fetes: Item. Pren acèver cicotrí e mol-lo bé, e pren suc de fenoll e mescla-u e fes- ne píndoles tan grosses com huns ciurons, e aquestes píndols li comensaràs a dar en lo dit dia; e de aqueste dia avant, de tres on tres dies tres píndoles cascuna volta al vespre ab lo cuiral axí com dit-vos -he, axí que en nou dies aga pres les dits vuy píndoles.

E, axí meteix, de aquesta malalatia sobreditta [fol. 16v] de l’aigua congelada, si no és curada, se n’engendra altra malaltia pigor que totes per rohó de l’aigua conge- lada, en què tapo los canons e les neffes e los ulls com no li pervein* exir*, l’intres* en lo cap del falcó e posans sobre lo servell, fa-lli perder la vista en manera que li fa venir mal de cancre e tort lo cap, e tremola que par sia mort. Item. Per a guarir aquesta malaltia e acórrer lo has a fer e servar totes les medesines de la primera e segona malaltia.

Debeu saper que aquestes malalties desús dites se engendran per moltes rahons: la primera per culpa dels casadors que no volen dar a tirar [fol. 17r] ni a plomar als seus falcons al vespre, ni entre dia, per aquesta rohó molts se’n moren e·ls vénen moltes malalties e non poden passar la gorga e estertexen-se de fret.

Item. Axí com los falcons vénen mullats en temps de yvern, de casa o de camí, axí mullats són posats en la percha e no⋅s poden exuguar per mengua de soll, e per aquesta rohó molts e més avant los poseu en una casa hon farà fum, que’ls fa gran mal. E, axí meteix, que no⋅ls donen caparós. Se deu donar en aquesta manera quant l’an mester: pendreu quatre o sinc grans seufragie e parar-los-heu e motar-los-heu e metreu-los en un draped [fol. 17v] de li e pendreu let de donna o de cabres,* tanta quantitat quant ne cabrà en una coleretta,* e si asò no porreu haver, agau altra tanta aigua tèbea, e sia fet axí: preneu lo dit drap ab los dits grans e meteu-los en la dita let o en l’aygua tèbea, e meteu-li-u en les nafres tres jorns amb una palma. E axí veureu que lança o sturnuda massa, prendreu aigua tèbea ab la vostra boca e aruxar-li-eu bé la cara e los ulls fins vengan que sia bé retornat en la barra al sol, en loc que no⋅s pugua pengar entrò e tant que vos coneguau aja prou stat. E depuix levau-lo e posau-lo a la umbra e stigua per spaix de dues hores que non menge [ fol. 18r] e aprés dar-li-eu a mengar de una pola tendra.

E més avant les ve la ditta malaltia per non portar-los a l’aigua que beguen quant ho han mester, e lavar-los en l’ivern si·s volen mular de xv ni xv jornos; e més avant los ve la dita malaltia per non fer-los volar a casa o al loure e per aquestes coses sobredites, per la qual rohó lo bon casador se deu vel·lar de guardar e parar sement en les dites coses e mirar sovent la cara del falquó si li muda o fa la cara trista.

Arriba

2

[Càncer]

Encara s’engendra un altra malaltia en lo cap y en la bocca del falcó per moltes maneres, e lo primer és càncer, que se engendra [fol. 18v] en lo cap del falcó y en la boca, e quant és tocat de aigua lo falcó en lo cap, en aquell aygua se scorre en la bocca e recou-se la bocca e de assò se fa lo càncer; per rahó lo falquó no és perilós, mas deu-lo curar per aquesta manera: pren un drap de li prim e mula’l en vinagre del pus fi que trobaràs e banya-li’n la bocca e renta-la-y bé fins sia gurit.

Item. Altra manera de cànser qui·s fa dins en la bocca del falcó, alguns plagas, e curar-las-has axí: pren una ploma e del canó fes-ne una paletta e fes-li’n ben neta la bocca del dit càncer, e met-li mell rosat colat; e si ab axò no guarex, met-li suc de limó. [fol. 19r]

Arriba

3

[Filandres]

Fa’s un altra malaltia als falcons en lo ventrel per culpa de males mans e per so se engendren filandres al falcó. E conéxer-eu-has en esta manera, quant lo falquó se plomo la overa. Per guarir la ditta malaltia predràs donzell e picar-lo-as bé; e prendreu vinagre lo milior que pugau haver, e feu que sia blanc. E quant lo donzell serà ben piquat, mettu-li un poc del dit vinagre e premeu-o tot e traeu-ne lo suc; e prendereu un budell de gallina e metteu-i del dit suc, tant com miga nou, e meteu-i un poco de asénter cicotrí, tant com un ciuró, que sia marcaffalt hun poc; e ligau lo dit budel e untau-lo ab let, e si no·n podeu haver, ajau mell. [fol. 19v]

Aquestes filandres se fan de fora lo ventrel endret los rexons, e quant ne tindrà lo falquó conexeràs en aquesta manera: que lo falcó se gratta ab lo bec entorn del groppo e s’estrem e tremola, en manera que streny les mans, e moltes vegades li ve que tremola. E per a guarir de aquesta malaltia prendràs donzell e traeu-ne lo suc, tanta quantitat que·n pugan mular lo falquó salvan-ne les ales, e lo cap e la coa, axí com donau pebrada. E quant l’areu mulat, meteu-lo al sol perquè s’exuch, e si sol no fa, meteu-lo al foch e a l’aire, e ab asò guarrà, és cosa provada, e fes haçò en degú.

Arriba

4

[Pedra]

Als falcons que contínuament mengan de una [fol. 20r] vivanda per aquesta rahó les fa ·I· mal de pedra. E conexereu aquesta malaltia quant lo falcó smirla una vegada e de continent smirla un altra vegada, e pica ab lo bec al ces e sse’n trau fempta ab lo bec e de la dita fempta se banya les plomes d’entorn lo ces. E per guarir la ditta malaltia cura’l en la forma segent:

Item. Pendràs la noc de julunvert e dar-li-u-as a mengar en una cuxa de gallina, e altre diar dar-li-as tanta mell cum una amel·la, e passa-la per aigua; e cum veuràs que aga obrat la ditta mell, dar-li-as a mengar un cor de moltó ben net e mullat ab aigua tèbea e met-li en lo dit cor sement de [fol. 20v] sercatona e dar- li-as a mengar. E si veuràs que aque pedra és tan gran que non lo puga lansar lo falquó, para-y esment e veuràs que lo falquó vol smirlar e no pot e, lavors, quant té la pedra al ses e non la pot lansar, lavors pren lo falcó e renta-li ben lo ces ab aigua tèbea e pren carnsalada grassa e fess-ne a manera d’una caleta; e, despuix, pren-li lo cos per manera quant isca la cala, e palpant cerca-la-i la ditta pedra e si la i trobaràs, fes-la-i uscir prement a poch a poch com qui esprem un floronco, e quant serà fora, a cap de miga ora, dar-li-as a mengar un cor ab mel e sercatona. [fol. 21r]

Arriba

5

[Nafra enfistolada]

Moltes ocasions s’esdevenen als falquons de ser nafrats per diverses maneres, o per àguila que·ls nafra, o agró, o altres osels qui·lls piquaran o per entrar per les arbres, e seguexe que per mala cura se enfistola la plaga. E dic que aquesta nafra enfistolida se acostuma de engendrar hon ha ossos e ninctares* o nervis. E aquesta malaltia deus curar axí: pren ferros de donar foch e scalfa’ls e, axí bé calent, crema-li alà on té la ditta fístola; aprés, unta-li la plaga ab oli rosat tres dies arreu, e no ab alre; e, puix, pren una herba que a nom exinota e renta-la bé e torra-la al forn e fes-ne pólvora e passa-la per un sedàs e, aprés, posa la ditta pólvera [fol. 21v] en la nafra tots dies fins a tant que veuràs la nafra que se aurà feta una buaya51 gran e grossa. E des que veuràs que lla ditta buaya té molto podre, leva-li aquella costra e denega-li52 la ditta plagua, e torna-li de la ditta pólvera cada dia dos vegaiades, e curant-la axí guarrà perfettament.

Arriba

6

[Mal d'ulls]

Nota axí bona medisina a mal d’uls, la qual féu un prevere canonge anomenat Guido en Alemanya que molt sabia a conexia de la malaltia dels sparvers e falcons. Lo dit Guido tenia un sparver lo qual tornà orp e no i veya y tenia los uls clars axí com si no tengués mal, al qual lo dit Guido [fol. 22r] asagà moltes cures e medisines, les quales no li valgueren res. Aprés, donà en aquell àloes en pólvera enbolicada en quantita de un ciuró en una poca de carn e recobrà la vista ans de tres dies. Açò és ver. Axí mateix, és bo àloes a les persones avant aquest mall en los uls.

Arriba

7

[Porretes]

A mal de porretes pendràs mol de barra de porc rànciu, e engüent rosat, tant de hum quant de altre; e mesclau-lo tot ensemps e untau-li-u53 les mans dins e defora fins a tant che conegau54 que le mans sian desinflades les tres partes de la unfladura. E, aprés, amb una lanceta subtilment que sia prima, svenar-l’eu en les fonts aprés lo genol [fol. 22v] e, en aquesta manera, ab la lanseta tolreu per lara55 lo cuyre; e bodaràs* lo cuyro en manera que veges la vena e descarnar-l’as gentilment per manera che non li trenques negú nervi; e ab un fustel primo e delicat alsareu la vena ab un cos de agulla de cusir e per bel que [espacio en blanco] la vena liga-li la cuxa ab un tros del fil prim e, aprés, ligua la vena alt devés la cuxa e, aprés, tala la ditta vena e dexa-la buidar de la sanc e metràs ensima la nafra pólvora de canyela. E, al segon jorn, mette-li pólvora de coffoles de magrana e, aprés de tres jorns o quant, entretala lo clau que té en la mà ab un ganivet [fol. 23r] subtilment e untar-l’as de oli rosat e ben tro a tant que veges lo clau se’n leve, tirar-lo-i-as gentilment ab los dits e, en lo loc que romandrà, met-y sang de draguo e serà guarit e, aprés, faràs aquest suc d’erbes: pez* aresnexero* o pren api e morela roquera e aygua ros e plantage e vinagre blanc e mescla-o tot.

E usau a lo falc l’aigua de la ondívia ab bo riubarbre e sia mesa a la serena e dau-li-u ab la carn, que asò·ls té molt sans del fetge.

Arriba

8

[Falquó cascat]

Item. És molt bo lo moritort quant haveu dupte que lo falquó sia casquat però molt milior és la pólvora per a casquament [fol. 23v] que·s diu de ben mesue.*

Arriba

9

[Pantaix]

Per falquó que tingua pantaix prim fempta de home secca o polvoriza-la e ages sedes de porc e capola-les menudes e mescla-les ab la ditta pól- vora, e dau-li-u ·viii· o ·viiii· jorns. Axí meteix, res bo del cuirons e de les granotes ben seques e dau-li a mengar ·v· o ·vi· jorns e guarrà.

Arriba

10

[Per fer donar fam al falcó]

Per fer donar fam al falcó premu hermodàtilis e sucre blanc e sucre candi –de cada un un onz–, turbit ben polvoritzat, e dau-li ab la carn de deu dies e fa’ls sans e dóna’ls fam.

Arriba

11

[Esquarire a tudel]

Se voleu esquarire a tudel hareu [fol. 24r] un diner de colofònia e un diner de trementina e serà nova e sia més la quantidat de la colofònia que dels altres materials.

Arriba

12

[Afaitar]

Si tindràs un falquó que volràs afaytar peia* grossa o qualsevol altra cosa y tu veuràs que teu falcó no té ànimo ni gosar y pasa delantement per la casa, tu prendràs tanta carn com lo cap del dit e metràs-la a remula en vi vermel unes dues o tres hores, del fi que pugas trobar, e dar-li-as la ditta carn quant lo levaràs de la barra per anar a casa e veuràs que sana ton falquó.

Si tu volràs afaitar falquons grués tindràs [fol. 24v] lo punt en*orde e regla; tu auràs nienchs montarins de bon agre que sien e afaytar-los-has a pardiganés e fer-los-has volar lebratins, crebols e totes coses que vulen volar fins per toto agosto; e, aprés, metrer-los a la liebra, de què la volen naturalment e de luy natural i lis met gran ardiment. E, tantost com n’an mor quatren o sinc, vénen aferrar-s’i e, tan-tost com s’i aferren, traeu-los-ne, sinò que laugerament los mattarien o prendrien algun mal. Y, aprés, agau una oca e fes-la-i mengar quatre o sinc voltes e pexeu-los de sobre la oca cada volta de past calt, e feu-li tots los plaer que porreu, que prendrà ardiment i brava; y un cap[fol. 25r]vespre tu mostraràs les grues e, tantost, toparà ab ells e, tenint l’orde sobredit, tu les faràs axí grués.

Arriba

13

Per nafres

Pren una drama de càlamo aromàtico e una drama de éssula e dues drames de castor e, tot açò picat, meteu-lo en la nafra.

Arriba

14

Per falcó che gita la gorga

Com lo falcó gita so que a mengat dau-li fam e puix dau-li a mengar carn tendra per quattre dies ab pólvera de gingebre, caniela, moritort. Aprés donar-li-as ab lo past e sia lavada la carn ab aigua tèbea. Aprés crema de la gleda e meti-la in aigua fredda e dexa-la fondre e bania [fol. 25v] la carn en aquella aigua e dóna-li a mengar.

Primo herba enquera e mirrha e safrà sec e menta sequa, e menis quantitat que sia la myrrha e del safrà que non dels altres coses, e asò sia tot polverizat, e preneu-ne tant com ne cabrie en una avellana, e meteu-o bé en un tel de moltó e dau-lo-y de matí en degú e no li doneu a mengar de dues hores.

Primerament prendreu sendra de sarmentes vells e sia tanta en pes com les altres coses dejús scriptes. Item. Aséner piquat e pebre piquat, tant de lo hu com de l’altre. [fol. 26r] Item. Un poc de sucre candi. Item. Una poca de sal. Item. Un poch de safrà. Tot sia mesclat a vestre* sins* en quantitat de una bona avellana; e dins açò metreu dos o tres gotes de oli e ligau-la lauger ab un fil de seda e donau-la-i ab dos o tres gotes de aygua e algunes piquades de carn perquè la tengua més; e segons la calitat o gunxa del falquó e si donau la ditta bosa, prenga-la de matí, e quant haurà purgat bé dau-li de bon colom.

Arriba