Textos clásicos
Dancus rex
Proleg
Dancus rey estava en son palau; davant el estaven sos dexebles e tenien pleyt de sos falcons, e aestimaven-se en qual manera poguessen aquels falcons aver sans, o estors o esparvers, e·n qual manera los poguessen fer ardits, e en qual manera poguessen tenir aquels en aquel ardiment. Aquel fo bo e savi, e ver en qual cosa degués fer.
E hoyí dir lo rey Galathia, e venc a aquel per rahó de veure e d'entendre si era ver alò que hom li deya; e vench a la ciutat sua e comensà a albergar al cap de la ciutat, e demanà d'alò que volia saber dels falcons.
Quant ho oý [Dancus], ris-se'n e molt li plagué, e manà que vengués a el, e féu-lo entrar en sa cambra; e la cambra era bela e noblament aornada de totes bones odors; e·l cel de la cambra era depint de fets meraveyloses qui no podien ésser comptats, axí com les esteles del cel; e les parets e·l fundament meraveylosament eren ornats; e·l lit era d'avolio blanc, e les cordes eren de bèstia salva/tge [1rb] qui és nomenada unsa, e era cuberta la una cultra de pali qui és nomenat scarlet. E desús jahya lo rey Dancus, e féu venir Galatia e demanà [Dancus], axí com hom savi deu fer, e dix-li lo rey Dancus per qual rahó li plach a el venir; e·l rey Galatia respòs axí:
-"Rey, jo vench a tu per rahó de veure e d'oyr si és ver so que hom diu de tu. Car tu és lo pus savi hom que negun tems hoý, e saps una art de la qual és molt meylor, car fas a I ocel pendre altre, e jo vuyl ésser ton dexeble".
Dancus, com hoý assò, ris-se: "Plau-me que [1va] tu sies mon dexeble. Vingues-ne demà ab mi e veuràs què faran los meus ocels".
E·n l'altre dia anaren-se'n al camp e com ho veé plagué-li molt. "Ara dic -dix el- que ver és so que·m diugueren". E comensà fort a obeyr a el. E con vench al matí anaren ambdoses a cassa e el dix-li què li plau e el respòs-li: "So que a vós plaus". Dix Galathia: "Jo vuyl manar tots los meus hòmens e la casa e vuayl romanir ton dexeble". Respòs-li lo rey Dancus:
-"No són digne que tu sies mon dexeble, mas si as volentat d'apendre e as alcun fiyl tramit-lo'm e per amor de tu ensenyar-li e totes cosas que jo trobar poré de la art dels falcons".
Respòs Galatia e molt a el s'enclinà e volc als peus d'aquel caure, e pres licència, e essèn tornat en sa terra e appelà Archanasi, son fyl, e dix-li: "Vols anar per rahó d'apendre de la art dels falcons?" E com l'infant ho hoý, molt alegre, e respòs e dix-li: "Adès me amana". E tramès-lo a la cort del rey Dancus.
De totes coses era hom de cort emfora de la art dels falcons. E·l rey Dancus féu aquel molt servir. E tant fo de bon cor que aprés en I any après totes quantes cosas que·l rey Dancus sabia de la art dels falcons.
- 1. De dolor de cap qui és nomenada surrivum
- 2. De mal agro
- 3. De mal tesgo
- 4. De gota qui és dita artèticha
- 5. De gota qui neix en la gorga que és dita natural [fol. 1vb]
- 6. De gota als ronyons
- 7. De gota silera
- 8. De gota que és dita gramfo
- 9. De poyls
- 10. De febres
- 11. De pedra ymagone
- 12. De pedra en fundament
- 13. De lombrígols
- 14. De tinya en la ala
- 15. De infondisio
- 16. De ardiment dels falcons
- 17. De negres falcons
- 18. (17) De diverses natures de falcons
- 19. De blanchs falchons
- 20. De roygs falchons
- 21. (18) De gentilitat de falchons
- 22. De pageses falcons
- 23. (19) De podagra
- 24. (20) De cor fum
- 25. (22) De nudriment
- 26. (23) De nafres
- 27. (24) De mudament
- 28. (25) De grassea
- 29. (26) De cuytura
- 30. (27) De fístula
- 31. (30) De verí
- 32. (29) De bany
- 33. (32) De pudridura dels peus
I
De dolor que és dita surriu
Car veets que aquel tancha [2ra] los uyls e mou lo cap, sapiats que ha surriu. Axí·l metja: prin lart e pebre e mescla-ho ensemps e da-li'n a menjar. E l'altre dia da-li'n ages ne ab carn de pulí calenta.
II
De mal agro
Car veets que obra lo bech e bacte flanc e hi sapiats que ha aquel mal qui és appellats agrum. Axí·l metga: prin I agula d'argent e calfa-la al foch, e cou-li'n les narils axí que ischa de l'altre part. Puxes unte'l ab oli d'olives, e si no'n pots aver, unte'l ab mantega.
III
De regament
Hon veets que esturnuda e gita aygua per les nars, sapiats que rigat és. Axí·l metga: Prin estafisàgria e pebra egualment e atrida'l en morter de pedra o de coure, e em fort vinagre destemtepre'l en les nars, ab bònbince al paladar. Depuys da-li carn de pulín calenta.
IV
De gota artèticha
Con veets lo col imflat sapiats que artètica ha. Axí·l metga: pela-li al col e prin sanch de la vena orgo/ nal [2rb] e da-li a menjar granotes.
V
De mal en la gorga
Quant veets que la gorga és imflada e bufa, sapiats que aquel mal ha. Axí·l metja: prin sanch de pahó e muscat e mirobalanos e garofalos e sinamoni e gingebra, de cascu·n unsa, e fasses IX buccones e tots dies da-li'n I en la tèrtia e puys da-li en la ora nona surritum.
VI
De mal al ronyons
Quant ha mal al ronyons si u vols conèxer, quant no pot maltir luny e debatre no's pot, sapiats que aquel mal ha. Axí·l metja: prin nomina e pèls de lebra e da-li'n a menjar ab carn de gaysa, e da-li'n entrò a IX dies, e si rebujarà aquest past sens dupte sans serà.
VII
De gota
De ffalchó qui ha gota si u vols conèxer pots: a la ungla dels peus e a la cerra del bech fa aquí blanch, sàpies que aquel mal ha. Prin serp negra e tayla-li I palm del cap e I palm de la coha e prin alò de mig e frig-ho en ola nova; [2va] e prin lo grex que ha e fel calent e da-li'n ab porcela e da-li'n a menjar. Si bé·ntra a cambra sens dupte sans serà.
VIII
De gota que és dita gramfo
A falchó qui ha gota que és dita gramfo axí o coneix: con posa la I peu sobre l'altre e·s percut ab lo bech, sàpies que aquel mal ha. Axí·l metga: tre-li de la sanch entre·l peu e la cama, de la vena. E sàpies que sans serà.
IX
De poyls
Can veus al falchó poyls, axí·l metja: prin argent viu, e I bascí, e mit-hi saliva d'om e cenra, e mescla-ho ensemps dentrò que l'argent viu se mor; e depuys saguí veyl, e mescla aquestes coses totes e n'unta'l-ne en la sumitat del cap. Depuys prin fill de lana e liga'l-li al col, e axí ociu aquels. E si aquestes coses no volràs fer, prin grans de fusano e mescla'ls e cou-ho ensemps en ola nova totes aquestes coses en aygua e calfa-ho tot, e axí serà sans.
X
De febres
Can veus lo peu del falchó calent, lavora sàpies que ha febra. Axí·ll metja: prin à/[2vb]loe, sagí de galina e mit aquestes coses totes em fort vinagra e da-li'n a menjar, e en l'altre dia prin I bestieta escudada e da-li'n a menjar, e si tendrà aquel past, sans serà.
XI
De pedra em maugone
Can veus que pren la carn ab lo bech e de mantinent la gita, lavora ha pedra em mangone. Axí·l metja: prin pàssarum e garofalos e atrida-ho, e mescla lo pols de garofal ab lo pàssar e da-li'n a menjar, e en l'altre dia da-li peponem, e si té aquel past, sans serà.
XII
De pedra en fundament
Can no pot maltir, sàpies que pedra ha al fundament. Axí·l metja: prin cor de porch e seda de porch e tayla la seda ab sa carn e da-li'n a menjar entrò al III dia, e serà sans.
XIII
De lombrígols
Can veus los falchons gitans lombrígols axí·l metja: prin la limadura del ferra e polveriza'n la carn del porch e da-li'n a menjar dentrò al ters dia e serà sans.
XIV
De tinya en la ala
Can veus tinya en la ala axí·l metja: prin cera roya e mosquet e miroballana citrina e sal clara e eutam e oli de gomes [fol. 3ra] e gra de forment e mit totes aqueles coses en I bascí e mescla-ho ab fort vinagre e de lexa-ho estar per IV dies e la serena, e puys mit-ho en una ampola de vidra e lava tots dies tot lo falchó; quant veus bona pena venir, depuys prin aygua rosada e lava'l e posa'l al sol e serà sans; e de cascuna unsa e de cera miya liura.
XV
De efundisio
Can veus que no prin passt e ha los uyls grossos, sàpies que ha enfundisio. Axí·l metja: fe lexiu de cenra de cerment e cola'l III vegades, e unpleix-ne la gorga del falchó, e jaqueix-lo tant tro que ischa a cambra, e puys prin serguentanes e da-li'n a menjar, e serà sans.
XVI
De ardiment dels falchons
Quant vols fer los falchons ardits, tenís aquels molt en la mà, e dats-li carn de pol, Ia cuxa en la tèrtia; e puys mit-lo en aygua e bany -se, e lavora posa'l al sol dentrò que sia axut. E puys mit-lo en loch escur entrò a ora de vespres. E puys tenits-lo en la mà dentrò a hora d'anar al lit entrò al primer son. E depuys posa'l a Ia part e Ia lanterna cremant [3rb] davant ell per tota la nuyt, e quant hoyràs tochar lo matí, ruxa'l ab vii e depuys ti-lo prop lo foch.
E quant neix lo dia ve a la cassa ab IIII o ab V hòmens qui agen volentat de pendra aucels, e lavors tramit-lo als aucels; si'n pren, da-li a menjar de l'ocel aytant com ne vuyla. Si no pren, da-li Ia ala de galina e miya cuxa e puys mit-lo en loch escur.
E·n l'altre dia da-li dieta: prin I pol poch e mit la cuxa en aygua freda e jaqueix-la aquí del matí tro a la tèrtia ab III porgatoris. E puys posa davant el Ia lanterna cremant per tota la nuyt. Quant tocharà hom a matines, ruxa'l ab vi al matín, e ve als ocels, e tingues aquel en aquela dieta si bé pren lo aucels.
Si no'n pren, da-li tant solament porgatoris en aygua e no en vi. Si en l'altre dia no pren per aquests porgatoris en l'altre dia da-li vinagre forts ab carn d'um pol poch, Ia cuxa ab III porgatoris ab bònbice. Puxes mit-lo en loch escur entrò al vespre, e puys ti- lo en [3va] la mà tro al primer son acabat, e calfa aygua e banye'l en aygua tèbea, e posa'l a la serena entrò al matí e puys calfa'l al foch e ve a cassa.
Aquests són los turments dels falcons damunt dits: guarda la virtut d'aquels e segons la virtut turmenta-los, e si per ventura serà sadol, da-li lart en aygua freda al vespra.
XVII
De complecció de negre falchó
Tots los falchons qui han la pena negra són malencòlichs e covén-se metjar axí aquels ab medicines calentes e humides axí com he, ayl e pebre paulinum, carn de pols grans, moxons, colvius grans, cabres grans e bochs.
XVIII
De diverses natures de falchons
De moltes natures ne són. Alcú vol cassar ab grassea, e tu, maestre, ages cogitació e conexensa. Tots los falchons són prenens grans aucels, e tu, maestre, per ton sen fasses pendra grans aucels axí com damunt ho avem dit. E puys pochs.
XIX
De compleció de falchó blanch
Tots [fol. 3vb] los falchons qui han la pena blancha són flaumàtichs e esquius e covén-se metjar aquels ab medicines calents e seques axí com és pebre, cumí, cinamonium, garofali, sermontanum, tymum, cardamonium e carns bicorts, cornaclas, e milans roygs, fresoners, pectirussulli e carns grans e moxons magres.
XX
De complexió de falchó royg
Tots los falchons qui han la pena roya són sanguinis. Axí·s cové metjar: ab medicines fredes e muylades, axí com és mortiva, tamarindi, meols cacie fistule, manna e totes aquestes coses en vinagre. Carn de pols, anyels, sirrici, agrons e grues.
XXI
De gentilitat de falchons
Can vols conèxer gentil falchó guarda si ha lo cap radon, e en la subiranea del cap pla, e·l bech curt e gros, e·l col lonch e les espatles amples, e les penes d'ales suptils, e cuxes longues, e les cames curtes e grosses, e·ls peus blanchs e esparsors e grans, sàpies que si ha aquestes coses que dites són és gentil, e aquesta és bona conexensa de falchons, emperò molts [4ra] falchons pageses són bons, si·t vols.
De pageses si vols falchons
Can veus falchons pagesívols ésser bons, més certanament pots cassar ab aquel que ab los gentils. E deus guardar les penes sues que no·s trenquen ab aygua calenta. Deus aquel metjar molt ab àloe, e da-li a menjar de III en tres dies. Garda aquel que no sigue sobre fust, mas posa'l sobre pedra viva. Garda tots los falchons estors e spervers que no toquen ne s'acosten a la calç.
XXIII
De podraga als peus
Quant veus falchó qui ha los peus imflats e·ls uyls imflats, sàpies que podagr·a. Axí·l metja: prin mantega e oli d'oliva e àloe Ia dracma, de la mantega Ia unsa, e del oli aytant com n'i age obs. E mescla totes aquestes coses ensemps e unta los peus d'aquel IIII vegades lo dia tro al III dia, e lavora posa'l al sol e da-li a menjar carn de garsa, e axí serà sans.
XXIV
De cor fum
Quant veus lo falchó que becha e tira les penes de la coha a ssi, lavora sàpies que ha [4rb]cor fum. Axí·l metja: prin lo fems de la ocha e fems de bèsties peccorines, e àloe e forts vinagra; egualment de totes aqueles cosas e totes les mit en bascín d'aram. E mescla-ho ensemps e posa-ho a la serena per III dies, e puys banya'n tot lo falchó, e lavora da-li a menjar carns de coloms ab mell e ab pebra, e posa'l en loch escur e fe-ho axí per IX dies. Quant veus bona pena venir, prin aygua de roses e lava'l -ne tot, e axí serà sans.
De ferio in tinceta
Quant se fer lo teu falchó ab altra ocel es corromp dintre. Axí·l metja: prin nomina e da -li'n a menjar, e carns piczoni calent, e fe-u axí per IX dies e axí serà sans.
Aquests són los mals vicis que·ls maestres pogueren trobar en los falchons.
XXV
De nudriment sens vici
Con algun hom vol nodrir falcó puculul sens vici, fe-u axí que menuch carns de bochs o de pols e no menuch altres carns, exceptat ala o cuxa o altre membra. Del primer ocel que prena, da-li'n [fol. 4va] a menjar aytant com se vuyla entrò al ters ocel. Quant vols que prena altre ocel, costrín-lo axí com damunt o avem dit.
XXVI
De nafra
Quant as falchó nafrat sobra la pena o·neix axí·l metja: prin albendon e oli d'oliva e mescla-ho ensems e hunta-li là hon ha la nafra, e guarde'l d'aygua que no li toch en aquel loch. Quant veus mudar, lava'l ab vi calent e fe-u axí entrò que aja grassa. Si veus que aquel toch, posa aquí àloe. E si veus que sia nafrat al pits o sots la ala, o en la costela, o en la cuxa, posa aquí estopa grossa bé atridada ab coltel dentrò que la mala carn sia corrosa.
Depuys prin encens e sera egualment e feu e·nrasam e destempra totes aquestes cosas al foch en la ola, e assò serà freÿt. Con lo vols untar fe-ho calent e·nta'l-ne ab pena d'entrò fassa grassa. E si veus que sia de mala carnositat, que no sia deliurat, lavora posa-hi verí de ramum de tota mala carn sia corrosa. Depuys posa-hi engüent blanch e serà sanat.
XXVII
De mudació dels falchons
Quant [fol. 4vb] vols aquel tost mundar, en mig loch del mes de febrer posa aquel en muda e da-li a menjar totes carns entrò al mig loch de març; depuys posa'l en Ia concha plena d'aygua e da-li més a menjar, e si veus que axí no's mut, prin la reciuta de la leyt amb mel e unta'n la carn e da-li'n a menjar. Si axí no·s muda, prin rama e fe-na pols e posa'n sobre la carn e da-li'n. E axí mudar s'a, e guarde't que no·l tragues de la muda dentrò que les penes sien complides, e com lo trauràs de munda, guarde't que no·l tengues a la calor.
Puxes peix-lo ab carn de pol lavada en aygua e ti-lo molt en la man. E no vages a cassar dentrò a XV dies depuys. Si fer-ho pots, primerament fe -li pendra I ocel qui ha libra. Tu, maestre, segons ta volentat muda'ls e no poden ésser mals si no serà ta colpa.
XXVIII
Quant veus que massa és grassa no cas ab aquel. Si cassés ab aquel, no pren ocel e tost iria-sse'n a altre part e no tornaria a tu. Fe-ho axí: prin carn de pol poch e mit-la en aygua freda, [fol. 5ra] e da-li'n a menjar dentrò age miya carn. E si veus que torn volenter a tu e bona volentat aja, lavors tramit-lo al ocels; e si veus que bé prena ocels tingues-lo tots temps en aquela grassea; e si axí no ho fas, mal maestre és. Per rahó d'assò tots los falchons e estors e esparvers prenen mal vici.
XXIX
De cuytura, en qual manera la cuyt
Dancus rey aquestes cosas conech en qual manera pogués coura sos ocels que no fossen preses de gota. La primera coedura sots lo lacrimal uyl e profita al vis. L'altre coedura fasses en la sumitat del cap, per dolor. La III coedura fasses en la sola del peu per rahó de gota, e totes les coedures són bons a fer al mes de març.
XXX
De fístula
Quant veus marceam córrer per les nars e pots menjar e put, lavora sàpies que ha fístula. Axí·ll metja: pela aquel derrera al cap e unta'l ab sagí o ab mantega, e puys cerca les venes qui cedem als uyls, e tayla aqueles e prin Ia verga prima de ferra e calfa-la al foch [5rb] e cou-lo que ischa de l'altra part. E prin mantega tots dies e unta-li-o, e lavora posa aquel en loch alt entrò a III dies, e axí serà sans.
XXXI
De verí de serp, de granota o de raspero
Quant auràs falchó veges que no·l pos sobre fust martideu. Per so no l'i deus posar que no sia aquí verí de serp o de granota o de raspo. Axí·l metja: prin triaga e III grans de grampari e da-li'n ab carn d'ase. E guarde'l d'aygua entrò a IX dies, e lavores prin granota e crema-la en I test, e fe'n pols, gite'n sobre les cares del gath, da-li'n e lavores serà sans.
XXXII
De mors d'alcuna bèstia
Si alcuna bèstia mordrà lo teu falchó, axí·l metja: pela'l en aquel loch on és mordut e, si és poch, fe aquel gran ab raor, e prin mantega e fe-la calenta, e unta'l-ne aquí. E puys fe manctum de encens, de rasa e de cera, e unta aquel, e axí serà sans.
XXXIII
De mors d'alcuna bèstia
Si alcuna bèstia mordrà lo teu falchó, axí·l metja: pela'l en aquel loch on és mordut e, si és poch, fe aquel gran ab raor, e prin mantega e fe-la calenta, e unta'l-ne aquí. E puys fe manctum de encens, de rasa e de cera, e unta aquel, e axí serà sans.
XXXIV
De bany
Quant lo falchó s'és banyat e aquel tots te se unta, mal tocar lo fa car verinós lo flanch [fol. 5va] e·ls peus [ha], e si vols portar aquel, ages bon guant, car si·t trochava la mà tua gran mal te faria. Quant és banyat e vols tost cassar ab aquel, lavora bufa'l ab aygua e ve a la cassada.
Altres falchons hi ha qui són apelats munterins e aquests són de gran ardiment e són molt contrarioses. Negun hom no sap guardar aquests falchons axí com se cové. Si u vols guardar axí com aquest libre diu, aquests falchons no prenen pochs oucels, mas grans; més se cové aquels tenir en la mà e fer aquels molt vetlar que altres falchons. E tu, maestre, ages aquels ne molt magres ne molt grasses, e si són malaltes axí·ls cura: si alcun mal qui damunt és dit pendrà aquels, sinó ab pàssara o ab piccione, e puxes prin ola nova e compleix-la d'aygua e posa-la al forn, e cou-la molt e mit-la en concha d'aram e posa aquel dins; e si beurà, serà guarit, e si no beurà, metja aquell ab les damunt dites medicines e lavora mit lo vicia?, e sí·l pots aver sans.
Aquests són los meylors falchons qui sien al món; quant los vols co/strènyer [fol. 5vb] escortxa una galina e fe'n porgatoris e da'ls-en, e si vols aver aquels sants, age ungüent de muscat e unta'ls-ne e axí serà sans. E no jaquesques aquels estar de fores al camp; quant vols aquels gitar als ocels, primerament gita aquels que altres falchons, e si faleix que no'n prena, no te'n temes?, car aquel torna-sse'n al teu castell.
XXXIV
De punyidura dels peus
De punyidura dels peus los peus són imflats, e metja'l axí: prin malva e posa en gruxum del hom ab aygua, e posa-ho al foch e cou-ho, e puys tre-ho de fores e pasta la malva, e depuys prin sèmola de forment e oli d'oliva, aytant de la I com de l'altra, e mescla ensemps totes aqueles coses en I bassí, e posa-ho sobre lo peu on és imflat, e liga-li-o, e fe-ho axí tots dies, e axí sanar s'a.
Esplegat lo libre del rey Dancus
Basado en la transcripción de Marinela Garcia Sempere
Creación / última revisión: 25.06.2012
