Textos clásicos
Pistola a Tolomeu
Transcripción del ms. esp. 212 de la BnF
ASSI COMENSA LO LIBRE DELL NUDRIMENT
HE DE LA CURA DELLS OCELS LOS QUALS SE PERTANYEN HA CASSA
En ebraic e en caldeu de Appollo menor es appellat en grec d’Alexandri. Mas en latin es appellat Mechabeu & tresportat. Daquest comensa lapistola Aquila Simacus & Theodosus a Tolomeu emperador d’Egipte & a tots los segens deliciosament viuentz salut he pau. Gran Emperador & senyor tu as manat a nos seruidors teus fer obra breu & profitable del ozels. Del libre dells antics translatant ab diligencia. Nos obediens a la tua volentat ajustatz ensems atorgan breument la tua demanda. E volen la tua altea saber que diverses son les maneres dels ocels de cassa & diuerses son lurs malauties he moltes, per asso lurs son necessaries les medicines. Enpero com de les aus prenents vsa hom principalment volem tractar de lurs maneres & de lurs medicines clarament. Asso es comensament de les medicines dequel & de totes les aus prenent de cascuna segons sa manera & la quantitat sua.
1
De nudriment dell speruer
Esperuer pres del niu, si al matin es pris, lexal andurar tro al migdia. Mas si es pres la nuyt, endure tro a la tercia dell seguen iorn. E sia pascut de carns delicades, & de neruis no grans past, nel lex trop endurar.
3
& de la malaltia la qual appelen los lees lampa, donal a menjar a l’esperuer lacrimules ho vntel souen ab limachs blancs, freguan los peus he les ales. Con sera cregut, deporta lo .j. poc pexen de bona carn. L’ontament de l’olí de les oliues fa hyuas & ver mes plomes & belles. Aquesta es la vniuersal medicina a totes les aus prenents.
De les malaulies dels ozels
4
Si la malaltia crex en l’uyl, ab oli d’ous vnta souen l’uyl d’aquell. Si en l’uyl crex albugo, mit li en l’uyl suc de fenoyl, o leyt de fembra. [fol. 110r2]
5
Dell nudriment del esmirle. Mirle deu esser nudrit axi com speruer delicadament. Esperuer he mirle si son pols sien gardatz de gran calt & de gran fret. En los locs on son nudritz ages tota hora herba menta, o nebda, o saluia. En fust de salze o d’euet volen seer & posar. Mes la sang de les aus tendres molt los esforsa e lo ceruel d’aquelles los dona leugeria & volentat de pendre. Gardet no estiens trop endoses: mas lexa lus .j. poc de lum.
6
E per la gota dels peus & de les ales daras al esperuer & al mirle carn de pols & vesica de can o de ors. Gardat que no dons als ocels carn d’ase cor tantost morria. E si requer bayn l’esperuer o l’ mirle con son pols posa aygua freda denant els. Empero guarda que trop calor nols noga. Pux seran cregutz, souen sien portatz en la man, no molt menegan les ales si per auentura no pengen. Mas si les ales pegen axi guarra mantinent: prin de la sang de la oca & dell grex d’ella ontelin les ales al foc o al soll, & fe a el past de carn grossa de la ocha. Item si les ales penjen, prin oli laurin, & lauan les ales d’ell al sol & sotz les ales vnta les exexeles. E si a el penjen les ales, vnta ab suc de barbena les ales, en lo suc de la barbena vnta lo past d’aquell, & mantinent sera sanat. Mas si les ales penjen per dolor prin saluia & lo suc d’ela he mescla ab leyt de somera & de fembra preyns so es pus aja infantat dins .viij. dies, e vntalo sotz les ales. Item donali ceruell de cadell & aytambe al mirle. Les demont dites medicines deuen esser fetes a les aus poques, & encare a les majors cor generalment se couen.
7
Lo terçer capitol dells speruers dit forgell so esmirle
Primerament digam alqunes coses breument de la nudridura & de la guarde. Mas ara tornem a la medicina comuna & a la malautia de les aus prenens demostradora & guardadora breument curant & clara .iij. maneres son d’esparuers. La .j. es gros, & pus suau, ab huyls [fol. 110v1] nais gros peus longues vngles, alegre cara, & menjant delicadament, & alegre & suau sex tota au ne tem aygla. Altra manera es d’esperuer menor: les ales .j. poc escurs. No son tost simples, ne valen molt lo primer ayn. La terza manera es axi com terzol, leugerament volen, he tost son manes, delicadament pexen, & tost prenen.
8
Dels ocels qui son appelat falcons
Dels ocels qui son appelats falcons son .vij. maneres. Lo primer es apelat laner, dels quals son .ij. maneres: la .j. ab cap & bec gros. Mas los peus ha d’anguila, los quals son afaytatz ab gran afany. E preñnn lo segon ayn, & lo tercer noblament. L’altre es de menor estament, la qual es anial ha tot hom. La segona manera es aus pelegrins, lo qual es leus de nudrir. La terza manera es montasi. La .iiij. manera es gris, la qual es appellada gentil vulgarment, & nobla de noble de nom & de persona. La .vª. manera es dita gathena, lo qual es prescios, de person aspre & subtill. La .vjª. manera es sobre tots, la quall ha semblansa d’angilla blancha, exceptat que los peus & los huyls & en lo get e en altres coses sembla falchon. Lo .vij. linatge es breton, lo qual pren tota au, & ha principat sobre totz ocels de cassa si que neguna no gosa pendre denant ell, ni volar sobre ell volant, los peus ha grosses & loncs, la vista flamencha, los huyls terribles, lo cap gros & lo pitz, la muscha de les ales grossa. E es nudrit ab afayn, & vol esser past delicadament. E quax assi ben auenturat com ha aglila. Rics francs & alegres aquest es de si matex d’adalye. Dels ocels los terzols son menors, enpero son pus mals, & son apareylats de pendre per linatge he per natura. Espost axi de les natures de les aus demostrarem de lurs malauties & medicines. De les malalties he de les medicines dels ocels, specialment de falcon.
10
Contra enfermet[at] dequeles aus que es dita rampa que en arayn o bertol eren preses suc d’urtigua o de arremenya hy fa. La carn muyllada el suc li sia donada, & guerex. Item frega los peus dequell ab fang calent & ab vin tebeu en lo qual sien cuytes urtiges. E en aquell vin muylla lo menyar d’aquell. Item cou edra terrestra e en aygua. E les fuylles cuytes & picades & muyllades ligales entorn los peus dequell e lo meygar dequell sia muyllat en aquesta aygua. Item val a la gota de les ales.
11
Si tinnes les auran roses dins les penes de les aus lo meniar sia aytal: vna unza de carn d’asse muyllada en sanc calent d’ome la li dona a menyar. Ho menuc sanc d’ome cuyta & calent .jª. sania. Item donali a menjar carn de boc en vinagre. Item frega souen ab vinagre calent & ab oli laurin mesclat .iij. veus o .iiij. Item banya lo past el suc de barbajouis. Item si’l aura tretes les penes per raon de les tynes, tot lo cors sia untat de suc calent de la barba dell papauer, & muylla lo meylla lo menyar dequell en aquell matex suc.
13
Item co[n]tra malautia sobr[e]ls osses, en la junctura dell os liguali de sus aloes calent, & lexal per .j. día sobre la barra ben lissa per zo que l’ocel no s’ moua nes trebayll en la perxa, o en la ma o en volan fira si matex. Aquestes coses sien axi dites: tagramum, arsenic, gales, aristologia, & lientropram. Item altra cosa asso matex per asso que tost sia maner cou murta en aygua a .ix. veus.
14
Item cadarn dell aucel ayl picat mes en vin. Mitloli per les nars he lexal per tot dia en loc oscur .j. poc. Item carn de porc nerujosa de peu mesa en ayls, donada a l’ocel. E apres d’assò, donali carn tendrá & calent. Item contra cadarn, suc de ruda li mit en les nars & fe l adejunar tot dia.
15
Item a la malautia la quall los lecs apellen pistocs, pren lo pesant de la quarta de .iª, maylla de scamonea & aytant de comí & donali mantinent. [f. 111ra] Mas si no pot menyar, mit la scomonea el comi ab clara de ou per la boca, E si no pot garir, donal a menjar fel de gal ab sa pastura o per si. Item si no pot guarir cou caragols blancs & donáis li a menjar.
17
Item a febres d’auscel, si el aura febra, donali a beure lo suc d’artemenya .iij. vous o .iiij. he donalli ab carn de galina. Item altra, ligali lo peu dret fort en la cama a par .iª. vena & aquela diligent minua. E sapies que en lo peu de l’aucel prenent son .iiij. venes que son sagnades: la .ia. vena es en la part denant, & l’altra deual, he altra de foras, he altra detras sobre la ungla major. Aquestes venes per raon de .iij. necessitatz deuen esser sagnades, l’atena per febra segon que digem. E en axi potz saber si el aura febra, so es a ssaber que les ales li penjen, lo cap ten bax, souen gita, & per enug pren lo menjar, e a uegades pren glotament & mal lo met dins. E a uegades tremola he demostra semblant de fret. Per raon d’altres febres totes es aytall medicina: dona li suc d’artemesia.
18
Si esdeuen que la pena dell au sia trencada, & vollras que asso qui aqui es romas de la pena, que l’aucel per si poc a poc la git prin sang de .ia. poca bestia que es dita gruil. E si no la potz auer prin sang de rata qui es dit guarris, & onta lo loc de la pena & exira depux. Apres si vols que noua ploma isca, pren mell he coula en .j. bell vexell, & con sera cuyt & escumat, fe .i. vergeleta subtil cuujnent al forat & posa la aquí & pux exira noua pena.
19
La cura dell speruer deu esser aytal. Si aquell vols auer sens affayn en pau so es dolzament & amigablement lo deus maneiar & anar ves el. E nuyl temps nol lex acostar a hom embriac ne beuedor ni felon o auen polipus. Cor d’asso pigoren en moltes maneres.
20
Item altra a asso matex mantegua feyta en temps de mag ab rayl de raue cuyta donala a meyngar en dejun o vin ab raue. Item asso matex [fol. 111r2] orpiment, que en altra manera es appelat arssenic, ab lana menut tayllada en osses ço es en poluores, & donales li al vespre can daras a ell les sues flamades axi com si couen a les altres flamades pendre. Item asso matex en leyt de somera muylla la carn, & donali a meniar, e si non vol menyar, prin dequella let & mit lin en la boca. Asso matex profita ais frugellos. Item asso matex prin orpiment & ruda & mol ho en .j. morter, & donalin souen a menjar.
21
Si aura pudriment: entre si, donali arsenic ben cut en .j. matin aytant com pora pendre, & apres met ne en lo cor dell pol analitus & dona a el d’asso .j. matin, pux cuyl herba que es dita barbena & ruda he ensems picats en .j. morter met ho en lo cor del pol. Ho met ho en mantegua veylla e en lo suc de les herbes dona ha ell que us. En lo terzer matin cou molt tro sia aiustat e de pux .iij. tortels donant a el. Item asso matex fe lo pendre en les tues mans, he secut lo fort. E axi fe aquell declinar axi que sang isque per la boca & per les nars, pux quant l’auras mes en la prexa buylliras pegua he estendras la ab les mans, pux la mesclaras ab mantegua. E cant sera mesclat en .j. corn tebeu lin fasses metra en la boca. Item asso pica aloe, & donalin en sopes. Aytambe li dona herba consolda, he pux donali a menjar colom viu, sobre lo qual colom gita oli mesclat ab sang del colom. Item asso matex cuyl coriandre & crista galli & album d’ou he mel he oli, & en .j. vexell mescla ho axi com es dit de sus dell coriandre & de la crista del gall, mescla el brou. E asso en aygua viva passa ho deuant el e menuc tro sia sadol, & sera garit.
22
Item si aura ostech cuyl ortigua grega en la luna mimua he fe de quen poluora, rompen lo cuir dell pao & esparger la de sus & dins he menuc dequell sane mesclat. Item asso dali a menyar sorics viua & ca del qui encara noueia. Item asso matex cuy herba que es dita fistola en la luna mimua, & fen poluora, & prin .j. colom viu, [fol. 111v1] quan commensara a meniar escampara sang axi n menuc & de matin, & sera garit.
23
Item si aura poyls cou donzel & scorxa de tremol, & d’aquela aygua spargex ne sobre les plomes & lo cors souen d’aquell tenenlo al sol fe asso souen, pux fe l’untament de salment, & ontalo, & mesclalo ab oli & mit ho en .j. vexell, & met lo axi en la boca d’aquell, & moran los poyls. Asso fe per alcuns dies. Item asso matex cou lupis molt en aygua, pux dell lupis laua tot aquell & demontre que sera calent bolca aquell en lana pentinada & axi iagua. Item asso prin .jª. lebra viua, & fe la escorxar viua, & en la pell calent bolca aquell e jaga.
24
Si aura tynes, trenca pampinum & suc de mora agresta, & d’asso banya souen lo loc de les tynes que roen les penes.
25
Item si aura lengua anjs & mell & estafrisagria, & cural mesclan ab aquell suc de mell & spergen sobre l’api. Mas si no profita lexa asso, he donali a menjar souen mantega, & si no la volra posen en la boca dell & donarli as lart veyl. Item a asso fe desecar la col picada & mescla hy oli & mell donalin en polueres.
26
De la veyllea dells aucels
Si per veylea sera ensegueyt, prin aquell, & sobre lo vas on lo cors si ajusta cou aquell ab .j. ferré.
27
Item si aura les nars closes, prin pebre & staphisagra, pica ho & bufa la pols en les nars, pux frega lo paladar ab .j. poc de pols de sola stafisagria.
29
Item si sera ouat la cura d’aquell sera aytall: mel escumada & crema pel de voltor & tornal en pols, & pux mescla ho ensems, & ab .ja. pena vntali souen los huyls. Item asso matex, prin mugols d’ous, & mescla ab oli, donali ho a menjar ab carn, & sera guarit, si trop crida.
30
Si aura ossos trencatz prin .j. puyn de lauor de lin & lexal bulir en conqua d’aharam, pux ajusta hy aygua freda, & dona aquela aygua calda dell li menant souin los ossos trencatz dell speruer, & ligual de sus, & fe asso tantes veus tro sia sans. Item a asso soffre, tymia, & ferre li-[fol. 111v2]-mat, & consolda d’aquest li dona cascun per si, & posal en les sopes d’aquell diligentment, & axi lo li donaras a menjar. Mas no tot en .j. dia: mas per cascun dia li fe dar .ja. cura.
31
Item a porgar lo cap .ij. grans de sement de stafisagra destemprada ab suc d’enula. Mit en la boca d’el .ja. ploma d’asso muyllada & frega lo li n souen tro per les nars li decorre, & fe lo seer dejun al sol. E con sera lo decorriment d’ell per la boca gita aygua tebea sobre aquell.
32
Item con ha mal al fel, pica de la flor dell salze & donali n en sopes. O fe aquella medicina que auem dita a la set toladora. Si a mal de fel en los peus o en lo bec & en les nars par que sia rallus.
33
Item a tolra set prin liujstic, api, fuyles de col veyles, canes d’anet, fenoy, coriandre, & cou ensems en vin o en aygua mesclat .j. cuyler de mel, pux cola per .j. lançol les fuylles & les rayls & tot asso. E con sera refredat, metli n en la boca. Item asso matex mel escumada e mesclada ab aygua freda donali n a beure tro sia sadol.
34
Esperuer qui ha set, & souen desiga beure, se gita en l’aygua axi com si auia somgos o uexiges prop los pitz so es sots les exeles o sotz los muscles de les ales; & aquesta dona gran set aqueles que si no eren curatz porien morir. Aquest garas axi: carn ab mel li donaras lo primer dia. Mas l’altre dia carn ab oli rosat fret.
35
Item si volra mudar tost cuyt ab pestenagua & ab canela sia mesclat, & metles a ell em pulules. Item asso obra tartugua, & dona ha ell a menjar alo dell ventre. Item asso matex pols despuyla de serp mit en pulules & dalesli.
36
Item si aura scuredat en los huyls, lo tell sera ferit o aura macula axi l’ garex, prin fuylles de bretonica & de ruda cuyla ans dell sol exit pícala & cola priment per .j. drap prim he mit en los huyls.
37
Item si volra la carn, prin oli vey, & donal en a menjar: & si non vol donali n en pillules al vespre & muyla en la carn en aquell beuruge de mel & d’oli. Depux si no cessa & alo que aura menjat no es digest, axi metge aquell: [fol. 112r1] en suya de porc, mel he mentega ensems o cascun per si dona a ell.
38
Item qui vol mudar los aus, primerament muda les carns tant con sera en la muda, al meyns .v. vous en sanc de mul. Item qui vol auer son esperuer gras, dona a el a menjar carn de bou macla o de porc macla. Item qui vol auer son speruer magre, donali carn de galina joue muylada en aygua o carn de vaca muylla en aygua. Item qui vol auer son speruer temprat, donali carn de gallina veylla. Item qui vol que son speruer prena ben, ffassali bona guorga & posa aquell en loc escur, & l’altra dia vaga cassar. Item com volras pendre lebre ab ton speruer o gran aucell, ligua l gets prop los peus aytant com te la palma, & sens son dampnatge pren.
39
Item prin ciuada aytant con darie a .j. caual, & fela deneyar, pux posa aquella en aygua freda, e aqui estia per tota nuyt, pux fela aytan coure tro sia escorxada, pux colla per .j. drap prim lexa l’aygua refredar, he fe n bayn a l ocel.
40
Item a malautia qui es dita pistoc prin ous crus, & trenquals ab leyt de cabres, & premo tot & dona ho pux a l’esperuer a menyar & sera garit. Si gitta la guorga, donali moxons calens. E si asso no profita pren suriu menut capolat & donali n & sera garit.
41
Item a la tyna prin sofre & argent viu, & suc de fonoyl & mescla o ensems, pux unta los locz de les tynes, & sera garit. Item si l’esperuer es magre o malaut, dona li sorguarol a menjar, & garra.
42
Item a mudar, prin guaroygues & posal al cepi nou, he fe les cremar tro sien tornades en poluora, donala li a menjar he sera mudat.
44
Si aura pera al cap, fe decoure quax .j. ferre poc, & axi pux aquell deuant los huyls ab aqua calen lo feu coure. Item a asso prin melli folium .vª. folium, stafisagria, aquestes .iij. herbes li dona en sopes, & asso contra pera en qualque loc sia. Item a asso calciola herba, que nex en pera prin lo suc dequella unta n la cara, & donali n a menjar. Item a asso untali lo ceces ab oli, puy prin .j. [fol. 112r2] canonet & finlo & sobre aquella caneta posa aloes poluereiat ben trit, & sofflali el ceses, si que la poluera entre a dins, & sera garit.
45
Item per raon deis lombricz, donali en sopes vermeyllon & api mesclat ensems.
Assi fenex la pratica dels ocell
José Manuel Fradejas Rueda
Creación / última revisión: 28.05.2013
