Textos clásicos
Pistola a Tolomeu
Transcripción del ms. Zabálburu (Madrid)
1
De nudriment dell speruer
Esparver de niu, si al mayg és pres, entrò al mig dia lo lixa endurar. Mas, si la nuyt és pres, entrò a la tèrtia del següén dia endur. Puys sia past de carns delicades e de nervis, no grans pasts, ne jaquesques aquel endurar massa.
3
Mas, per la malaltia de la qual hap[e]len los lechs ‘lampan’, li dóna a menjar a l’esparver A la sanch testudinum blanchs ffrega los peus sovén d’aquel e unta les ales, e, quant serà .I. poch exut aquel esparver, somou-lo de jóch e pex-lo de bona carn; mas l’untament de l’oli fa fer fermas penas e beles. Aquesta és universal medicina a tots los aucells presos.
De les malaulies dels ozels
4
Si aurà mal als uyls e la malautia creix als uyls, ab oli d’ous los uyls d’aquel unta sovén. Si albugo crex en l’uyl laor de fonoyl o let de fembra met en los uyls.
5
si és esmirle deu ésser nodrit delicadament axí com a esparver, e los milres, si són pols, sien gardats de gran calt e de gran fret en los lochs on seran nodrits. Ajes totavia herba [f. 12r2] ho nepidan o sàlvia e coer . A vegades en fuyls de salze o sobre fust d’avet volen seser e posar. Mas, de sanchs d’aus tenres maraveylosament e gayllardament esforsen del cervel d’aquels, cuyte de volar e volentat de pendra dóna a aquels. Item. Guarda que là hon estaran que hi entre .i. pauch de calor.
6
per rahó de la gota de les ales e dels peus daràs a l’esparver o a altre ocell prenga carn de pol, e guarda que no dons als ocels carn d’ase, que sobte morrien. Mas, si·s volran banyar ocels damunt dits com són pols, posa’ls aygua freda davant, però garda que massa calor no·ls puxa noura. E aprés que seràn exuts, sien sovén portats en la man, no molt penjant les ales, si no penjen per natura. Mas, si les ales penjen, axí seran curats: de mantinent prin del sagíne de la ocha o del grex d’ela, e ab lo sagí e ab lo grex unta’n o frega’n les ales de l’ocel al foch o al sol, e de la carn de la oca grassa da-le’n .i. past. Item. Si les ales penjen prin oli laurí e lava’n les ales de l’ocel, e sots les ales unta les exeles. Item. Ab lo fel del porch unta les exeles. Item. Si naturalment a el penjen les ales, unta ab lo such de la [f. 12v1] barbaenasots les ales, e en lo such de la benamuylalo past de l’ocel, e de mantinent serà garit. Mas, si les ales pengen per dolor, prin sàlvia e lo suc d’ela e leyt de somera mesclada ab leyt de fembra prenys, so és pus que ha emfantat dins .viiii.dies e sots la exela de l’ocel onta-li-o e soque menjarà alí o muyla. Item. Cervel de cadel novel a el aytambén deuen ésser feytes . E aquestes medicines desús dites deuen ésser feytes als ocels pochs, item als majors car generalment se convenen.
Hic icipit secundum capitolum
7
Comensa aquel mateix capítol dels esparvers e dels miles araychs. Primerament de la nodridura e de la guarda alcunes cosas direm breument, mas ara tornarem a la cominal medicina dels aus prenens de mostradura coradora breument e dana . .iii. linyatges són d’esparvers, la .i. gros e suau, ab vayres uyls e clars, grosses peus ab longues ungles, alegra cara, menyar delitosament alegrant de aus calens, e prin tota au e no tem àguila. Altre linatge n’i ha que és menor: les ales té .I. pauch sots, peus breus, e ungles grosses, uyls cuax .i. pauch [f. 12v2] escurs; no són cuax manersne valen molt lo primer any. Lo .iii. linatges és a manera de tersol .i. pauch e són yvassoes e meraveylosament són maners e delicadament són nodrits e prenen leugerament.
8
Dels falcons rúbrica
Dels ocels que són appelats falcons són .vii. linatges. Lo primer és appelat laner, del qual són .ii. linatges. La .i. ab cap gros e el bech, mas los peus d’àguila, los quals són afaytats ab gran afany. Altre és de menor estament, lo qual és alt si l’a tothom . Lo segon linatge és palagrí, lo qual és leuger de nodrir. Lo ters linatge és muntesí. Lo quart linatge és grifau, lo qual és apelat volgarment gentil, e és noble de nom e de perso[na]. Lo quint linatge és ganten, lo qual és prous de presó, aprés és bel. Lo .vi. linatge és dit superatutumlo qual és semblansa d’àguila blancha, enceptat que en los peus e ens los uyls e al bech, e en les altres cosas sembla falcó. Lo .viiè. linatge és britànich, lo qual ésde tota au prenent e de totes aquelles que prenen ha principat, axí que neguna davant aquel no gosa pendra ne neguna [f. 13r1] au ne gosa volar aquel volant sobre; los peus ha groses e lonchs, els auyls flamejans terrible, el cap gros e·l pits, la mactade les ales grossa, e és nodrit ab afan e vol ésser portat delicadament, e per .i. poch axí ben aventurat com a aguylia, e és xich e forts e fa més quan? és alegra, e aquest és bé linatge alegre dels aucels. Los tersols són menors, però són pus mals e prenen per linatge e per natura sua, appelat és queochson?. Axí l’estament dels linatges que les natures de les aus, de les malaties e de les medicines d’aquels d’aquí a enant demostrarem.
Capítol curacionis avium
10
Con la malaltia dels ocels, la una és dita rampa quant en arany o en vindal són presos. Prin such d’ortiga o d’altimira, muyla la carn en lo such e da-la-li a menjar e serà garit. Item. Frega los peus d’aquel ab sanch d’anyel calent o ab [vi] tèbeu en qualsien ortigues cuytes, e en aquel vi lo menjar d’aquel muyla. Item. Cou oma avre terrestre en aygua, e les fuyles d’ela cuytes e ben picades ligades entorn los peus de aquel, e lo menjar d’aquel muyla en aquesta aigua. Item. Val a la gota [f. 13r2] de les ales.
11
Auràrosses dins los peusde l’ocel, lo menjar sia aytal: unsa de carn d’ase en sanch d’om muylada e dóna-la-li a menjar. Item. Sanch de boch en vinagre dóna-li’n a menjar. Item. Unta sovén ab vinagre e ab oli lo vi mesclat tres o .iiii. vegades los peus. Item. En lo such de barbena i aníslo menjar tint. Item. Si ocel aurà treytes penes per rahó de les tinyes, tot l’ocel sia untat de such calent de herba de papauer , e en aquel such lo menjar d’aquel muyla.
13
Item. Contra malaltia sobre los ocels la junctura de les ales liga-li desús àloe calent e lexa’l per .i. dia e per .i. nit sobra sa barra bél lisa per so que l’ocel no·s trebayl. E en la perxa o en la man o en volan que no·s fira. Aquestes coses sien ayxí dites: tagramunt car seria calent, aristòdia e lieutropion. Item. Aysò matex per so que mas sia maner; cou migca en ayga e hunta lo cos tot de l’ocel e en l’aygua lo menjar muyla d’aquel dentro a .vii. vegades.
14
Item. A cadarn de l’ocel ajes ays picats, aytants com ops n’i aja, e mescla-los ab vi e ab .I·a ploma mit-los-li per los nars e lexa’l estar per tot dia en .i. loch [f. 13v1] scur. Item. Quan li aurets fet assò da-li a menjar un poch de carn de porc nerviosa del peu muylada en ayls picats. Aprés d’aquestes coses da-li carn tenre de pols calent o de coloms o d’altres carns tenres. Item. Contra cadarn suc de ruda li met pels nars e fe’l endurar per tot dia.
15
Item. A la malaltia la qual apelen los lechs disocech prin lo pes de la .iiii. part de mealada de scamenea e aytant de cumí picat ab carn de porch gras dau-li a l’ocell a menjar; e de mantinent serà garit. E si per ventura l’ocel no volia menjar la carn del porc mesclada ab alò que desús és dit, ab album d’ou li met per la bocha e si no·l pot garir da-li fel de gal a menjar sens altra cosa o ab alò que menjarà. Item. Si no pot sanar cou caragols blanchs e da’ls-li a menjar.
16
Item. A gota prin de la sement e de les fuyles de la erba e sana e pica-o tot ensemps, e dóna-li lo suc a beure.
17
Item. Si l’ocel aurà febra dóna suc d’altemira tres o .iiii. vegades, e da-li a menjar carn de gallina. Item. Si fe altre medicina: liga-li lo peu dret en la cama e que se apar una vena [f. 13v2] e aquela diligentment sagna. E sàpies que l’ocel prena són .iii. menys que són sagnades: la .I·a per la part denant, e l’altre daval e l’altre de fora e altre detràs sobre la ungla major. Aquestes venes per rahó de tres nececitats deuen ésser sagnades. La davant per febra segons que deya, e axí pots saber que si l’ocel ha febra les ales li pengen, lo cap té bax, sovent gita la carn e per ira pren la carn com hom li dóna a menyar e glotament mit-la-se’n, e a vegades tremola e demostra semblant de fret. Per rahó de totes aquestes febres és aytal medicina: da-li such d’artemísia.
18
Item. Si s’esdevendrà que la pena de l’ocel sia trencada e volràs que alò que aquí és romàs n’isque, prin sanch d’una poca bèstia que [és] apelada gril e unta la ploma e exiran; e si per aventura aquesta bèstia no era atrobada, prin sanch de rata que és dita garó e unta la pena axí com damunt és dit de altre sanch exir n’a axí mateyxs aprés. E, si vols que nova ploma isque prin mel e cou-la en .i. vexel vel ; quant serà escumada e tinta sia feta una vérgula ben prima e met-la en lo fforat e lexa-n’i .i. tros que s’i estiga, e exirà pena nova.
19
La cura dels ocels deu ésser aytal: si aquels vols aver en pau e amigable-[f. 14r1]-ment tu deus ésser bé ab el faen-li plaers e nuyl temps no liures aquel a hom embriach o bevedor o feló o avent moltes morts; e·l nas d’aquels són fets molts aucels e moltes maneres.
20
Item. A alò matex mantega sia presa e sia feyta al mes de mayg ab rahiu de rave cuyt e da-ho a aquel a menjar en dejú, o ab rave que és dit rahiu. Item. A aguòmateix que en altre manera és apelat arsènich, ab lana menut taylada e picada en ossos, so és saber en pillules, e da-les-li a vespra quant daràs a aquel les sues plomades e axí com se cové les altres plomades pendre. Item. A·ssò matex en leyt de somera muyllada la carn e da-la-li a menjar, e si no ho vol menjar se pendrà l’ocel d’aquela leyt e met-le’n en la boca, e assò matex profita als furgelos. Item. A assò matex prin orpiment e ruda, e pica-ho e da-li a menjar ab lart fresch molt sovén.
21
Item. Si aurà pudriment entresí, arsènich, qui és apelat en altre manera orpiment, ben trit .i. maytí aytant com ne poràs pendre ab los .ii. dits, e da-li’n a menjar ab carn de pol, e aprés mit el cor del poll amalicus? e dóna a él d’asò altremaytí, puys cuyl erba que és dita [f. 14r2] barbena e ruda e puys picha-o en .i. morter e aprés met e·l corde la mantega veyla e lo such de les erbes, dóna’n a él que y usa, e lets maytat, cou-ho molt entrò sia ajustat e puys comple’n .iii. closques e da-le’n. Item. A·ssò matex, fe-lo pendre en les tues mans e secut-lo fort e axí fe aquel declinar tant que sanch n’isqua per la boca e per les nars. E aprés, quant l’auràs posat en la perxa buliràs pegunta, e estén aquela en les mans, e puys ab mantega o mesclaràs, e, quant serà mesclat, en .iª. hora tu le’n m[e]tràs .iii. grans en la boca axí que sia tèbeu. Item. A açò matex pica àloe e dóna-li’n ab carn, aytanbé li dóna erba consolda que és dita oceylina , e depuys deu d’un menjar colom viu. En esta manera tu pendràs l’ocellon e plomar l’as als pits, e puys auràs .i. ganivet e taylar-l’as al pits, axí que sanch n’isque, e aquí gita holi d’olives e mescla’l ab la sanch; e quant serà mesclat, da-li’n a menjar a l’ocel. Item. Assò matex, cuyl coriandre e pren cresta de gal e album e mel e oli e en .i. vexel mescla-ho axí com desús diga del coriandre e de la cresta del gal, e assò en aygua viva posa-ho [f. 14v1] davant l’ocel e menuch-ne entrò que sia sadol e serà guarit.
22
Item. Si avia fastich cuyl ortiga greca en la luna minva e fe d’aquela pólvora, e pren un pahó e prop lo cuyr del pits del pahó, so és saber, sobre la ploma e dejús, gita d’aquela pólvora. Item. A·çò matex da-li a menjar sorica viva e d’aquel aytambén, e no ahe encara los uyls uberts. Item. A·ssò, cuyl erba que és dita fitola en la luna minva e fe’n pólvora he prin .i. colom viu e quant l’ocel comensarà de menjar sobre·l colom, d’aquela pólvora gita sobre la sanch, e assò li da a matí.
23
Item. Si aurà pesoylcou donzell cozneu? mituramilo? e d’aquela ayga gita-l’en sobre les plomes e al cors de l’ocel sovén, e fe-u siure al sol, e puys fe-ho e mescla-ho en la boca a l’ocel, e morran los poyls e açò fe per als altres dies. Item. A·çò matex, cou lupins fortment en .iª. caldera e puys amb l’ayga dels lupins lava tot aquel ocel e embolca’l en lana pentinada, e aquí jagua gran estona. Item. A assò matex prin .I·a lebra viva e fe-la escorxatxar e en la pel calent enbolcha l’ocel e jagua aquí.
24
Item. Si aurà tinyes trenca aquestes coses totes: gita sovén [f. 14v2] sobre les tinyesque roen les penes.
25
Item. Si aurà pipitula prin lengua de sparver e mel e stafisaga e coral e ab aquela o ab lo such mesclat ab mel escampa la lengua e de sobre·la pica-la. Mas, si no proffite, lexa assò e da-li a mengar sovén mantega, e si no volrà menjar met-le’n en la bocha de l’ocel e del lart veyl de porch. Item.A·ssò fe secar la col e pica-la e mescla-y mell e oli e dona-li’n en ossas, so és saber, pillules.
De veylea d'auys
26
De la veyllea dells aucels
Si per ventura l’ocel per veylesa perdrà la vista, prin aguila sobre lo nars damunt la neffa o en aquel ab ferra covinent.
27
Item. Si aurà les nars closes prin pebra e pica-o e pufa-o les pols en les nars e frega-li lo peladar.
28
Item. Si endura pert manera, prin morjec e pebra trit e porsa dins lo morjech e da-li’n a menjar sovén e no cridarà.
29
Item. Si serà ovat la cura d’aquel serà aytal: ajes mell cuyta e bé escumabada? e ajes pel de voltor e malva e fe’n pólvora, e puys mescla-la ab la mel e ab .iª. ploma unta-le’n los uyls sovén. Item. A·sò matex prin muyol d’ou e ab oli mescla-o e dóna-li’n a menjar ab la carn e [f. 15r1] serà garit, que massa crida avant, però que sia.
30
Item. Si aurà ossos trencats prin .i. puny de lavor de li e [lexa·l bulir] en .iª. casa d’aram vela; e puys justa-hi aygua del lin colada, muyla alí hon los ossos seran trencats e puys liga-ho desús e fe assò tantes vegades tro sia garit. Item. A·ssò matex prin de ferra limat e consolda, que és dita oreylina, e d’aquestes coses de cada una per si, picat diligentment en la carn, e axí le’n daràs a menjar, mas no tot en un dia, mas per cascun dia una cura li fe donar.
31
Item. A porgar lo cervel .i. grans de cafisaga ajes, e pica’ls e ab such de mela, e quant ho auràs mesclat prin .iª. ploma e muyla-la en alò, e unta l’en lo paladar sovén en dejú tant entrò que li isque per les nars, e com serà decorregut lo decorriment de la porga, gita aygua tèbea sobre aquel.
32
Item. Quant ha mal de fel prin la flor del saltze e en la carn da-li-ho a menjar e fe aquella medicina que és feta al tolra la set. Si ha mal de fel en los peus e en lo bech e en lo nas par que sia rallús.
33
Item. A tollra set prin luistenutum?, apiun e fuyles de cols veyles, d’anet, fen, e cou-ho ensemps ab vi e ab ayga e mescla-hy una cuylerada de mell; mas les fuyles e [f. 15r2] los rams tot asso cuyt cola per .i. lansol e com serà refredat mit-ne en la boca de l’ocel.Item. A·ssò matex, prin mel escumada e mesclada ab ayga freda e da-li’n a beureentrò sia sadol.
34
Cant esparver que ha set sovent desiya a beure e de la mà se gita en l’aygua e si ha vexigues prop lo pits, so és saber sots les exeles o sots les muscles de les ales, aquesta set fa gran dana aquels que aquesta set han, que, si no eren curats d’aquela malaltia porien morir e deuen ésser curats axí: carn ab mel li daràs lo primer dia, mas en l’altre dia li daràs carn ab oli rossat fret.
35
Item. Si no ha mudat tost ajes pastanagas. Item. A·çò vol tartuga e dóna-la-hi a menjar ab alò d’ela intre. Item. A·ssò matex vol pols de despuyla de serp e met-lo-li em pillules e da-les-li.
36
Item. Que si aurà escuredat en los uyls o l’ocel serà ferit o aurà malaltia, axí’l gareix: tu cuyliràs fuyles de bretonega e de ruda ans que·l sol sia exit, e pica-ho e quant serà picat mit-ho en .i. drap blanch e prem-o e del suc que dejús exirà met-li’n en los uyls.
Transcripción de José Manuel Fradejas Rueda
Creación / última revisión: 28.05.2013
