Textos clásicos


Guillelmus falconarius

Versió catalá

Proleg

En G. falconer no fo monsoneguer mas vertader en la art dels falchons, les medicines del qual són bo/nes[6ra] e acabades e molt provades.

En G. falconer fo baró qui fo nodrit en la cort del rey Rotger, qui puys estech molt ab lo fiyl d'aquel, qui hac I maestre qui era appelat Martí, qui fo savi en la art dels falchons. E aquest dexeble seu en G. sabé totes aquestes cosas e après d'aquel. En aytant més com ell per si mateix poch aprendre de la art dels falchons, lo comensament del qual [llibre] és aytal: no vuylats duptar, mas sert siats que negun aytal maestra no viu en aquest segle, de la art dels falchons, axí com és aquest maestre G.

Arriba

  • 1. De dolor de cap qui és dita surrivum
  • 2. De mal agro
  • 3. De mal tesgo
  • 4. De gota qui és dita artèticha
  • 5. De gota que neix en la gorga que és dita natural
  • 6. De gota que neix als ronyons que és dita mortal
  • 7. De gota silera
  • 8. De gota que és dita gramfo
  • 9. De pols [fol. 6rb]
  • 10. De febres qui cremen lo leu e·l fetge
  • 11. De pedra ymagone qui ha nom marfelon
  • 12. De pedra que pren al fundament
  • 13. De lombrichs
  • 14. De tinya qui neix en la ala
  • 15. De infundisio
  • 16. De podragra
  • 17. De agre fum
  • 18. De fístula
  • 19. De ardiment de falchons
  • -- De dieta +
  • 20. De natura
  • 21. De gentilitat
  • 22. De nudriment
  • 23. De mutació
  • 24. De grassea
  • 25. De cuytura
  • 26. De ungla
  • 27. De bayn
  • 28. De morts
  • 29. De verí

Arriba

1

De surrino

Quant veets que ha surrivum axí·l metja: prin momina e da-li'n ab carn de porch, e en l'altre dia da-li carn de gat e ti aquel dentrò que sia deliurat.

Arriba

2

De mal agro

Quant ha mal agrum axí·l metja: prin aguila d'argent e calfa-la al foch, e cou-li lo lacrimal muyl derrera lo cap, e puxes unta-ho ab sèu de gat e da-li carn ab encens entrò a VIII dies, e serà sans.

Arriba

3

De mal tesgo

Quant ha mal tesgo axí·l metja: prin muscatum aytant com I gra de forment, e atrida'l en morter de pedra, e mit-li-ho en les nars e ajusta-hi vinagre e da-li carn de cabre levada e medicina e serà guarit. E da-li colom dur a menjar e axí serà sans.

Arriba

4

De artèticha

De gota artèticha ja és dit desús.

Arriba

5

De gota en gorja

Quant ha gota en gorja axí·l metja: prin costa de porch salada sens carn e posa-la en mel bulida, e da-li'n. E en l'altre dia da-li colom dur, e axí serà sans.

Arriba

6

De gota als ronyons

Quan ha gota mortal e·ls ronyons axí·l metja: prin nomina ab gavasa e da-li'n a menjar e en l'altre dia da-li grassa galina e axí serà sanat.

Arriba

7

De gota silera

Quan ha gota silera axí·l metja: prin barbastellum e crema'l e polvoriza-li la carn de la sarguentana e da-li'n entrò al III dia, e puys da-li carn de boch dentrò que sia gras, e axí serà guarit.

Arriba

8

De granifo

Quant ha gota que és dita granifo, axí·l metja: cou-lo en la sola del peu ab aguyla d'aram e axí serà guarit.

Arriba

9

De poyls

De poyls assats és dit damunt.

Arriba

10

De febres

Quant ha febra prin muscatum e mescla'l ab sagí de galina e unta-li'n los peus, e serà guarit.

Arriba

11

De pedra en mangone

Quant ha pedra en mangone prin pàssera e unta'l-ne ab mel, e da-li'n a menjar, e axí serà deliurat.

Arriba

13

De lumbrichs

Quant ha lumbrichs axí·l metja: prin menta e atrida-la e prin lo such e mescla-lo ab vinagre, e posa'l sobre les carns pullinas. D'aquela medicina da-li'n e axí serà deliurat.

Arriba

12

De pedra en fundament

De pedra en fundament [fol. 7ra] ja és dit desús.

Arriba

14

De tinya

Quant ha tinya en la ala axí·l metja: tre -li la tinya e tayla-li lo cuyr alí on és la tinya, e trobar-hi as seda en semblant de caval, e tre-na aquela e guarde't que no·s trench. E depuys unta'l-li ab àloe que no s'i toch ab lo bech, e lava'l ab aygua rosada tot si pots e, si no pots, lava-li aquel loch on és lo mal, e serà deliurat.

Arriba

15

De infudisio

Quant ha infudisio axí·l metja: prin vin calent e pebre mòlt e mit-li'n en la gorga e fe -li-o tenir dentrò que ischa a cambra, e serà deliurat.

Arriba

16

De podagra

Quant ha podagra axí·l metja: cou-lo en les solas dels peus ab cana bombicina e posa'l sobre pedra viva e unta la pedra ab sagí veyl e da-li rates e serà deliurat.

Arriba

17

De fum agre

Quant ha agre fum axí·l metja: prin estercus suricorum e la escorza de la ra l del olm e fe-ho bulir en aygua e lava'l-ne per III dies, e serà deliurat. [fol. 7rb]

Arriba

19

De ardiment

Quant lo falchó ha ardiment no·l vuyles portar en la mà per vila ne per ciutat, mas tant solament lo ti en loch secret, si no I poch ti aquel davant la porta. E negun temps no li dons carn de ocha, mas de grua o de estarcia o de agró, e de totes aquestes tres li da; e axí com fas de bòmbice. E de vinagre, no li'n vuyles donar tots dies si ha erguyl cor; si li'n dones, crema-li lo leu e·l fetge. Si és erguylós, dar-li'n has al mes dentrò que serà humiliat, e aquesta és bona dieta.

Arriba

20

De totes natures

De totes natures de falchons, les quals damunt dites, si alcun maestre diu que no prenen ocels, monsoneguer és e fals e no sab què·s diga. Si alcun vol que prenen ocels, fasse'n la dieta que avem damunt dita e bé·n pendran, e seran bons e acabats.

Arriba

21

De gentilitat

De gentilitat assats és damunt dit.

Arriba

22

De nudriment

De nudrimet, lo qual havem damunt dit bon és, emperò da-li carns de coloms e d'àsens, aquest és bon nodriment.

Arriba

23

De mutació

Quant lo vols mudar tots dies, posa aygua davant aquel, e axí mudar s'a bé, e da-li suricorum e mils serà mudat.

Arriba

24

De grassea

De grassea assats és damunt dit.

Arriba

25

De coedura

E de coedura no vuyles coure aquels, e si·ls cous, seran preses de gota en l'ayn.

Arriba

27

De bayn

De bayn no·l vuyles banyar sinó de ters en ters dia, cor si·l banyes sovýn en erguylarà e axí fugre-t'a.

Arriba

26

De ungla

De ungla assats és damunt dit.

Arriba

29

De verí

De verí assats és damunt dit.

Negun maestre no sa·prima axí de les natures dels falchons, de qual loch sien e d'on foren axí com aquest maestre G., fiyl de Mealger nespolitani; e per rahó d'assò tracta [fol. 7vb] de les natures dels falchons, car primerament sab bé d'aquels de tots hòmens vivents. Els falchons qui primerament aparegueren e·l món, aquels bé·ls coneix.

Arriba

30. (31)

De falchons negres

Falchons negres primerament aparegren de Babilònia e vengren al mont de Gellué, e d'aquí anant apagren en aquel loch qui ha nom Palmidum, qui és en la tinència de Policast. Falcons de Palmidis, spervers de Bruca e astors de Esclavònia, aquests són los meylors qi són al món.

Arriba

31 (32)

De blancs e de rogs falcons

Falcons blanchs e roygs exiren de negres falchons; lo mascle d'aquels negres se morí e romàs la fembra, e axí estava trista, e quant ere en amor aparech-li I aucel qui ere apelat bulçacus?. E aquela tench-lo en l'àer. E d'aquests isqueren aquests falcons qui han les penes blanques e roges e són quax aultres ters. E per assò són molt ardits. E aquests falcons tots temps són bons, si no·ls node? e colpa.

Arriba

32 (33)

De roygs

Altres qui són roygs semblantment isqueren dels negres en aytal manera: lo falcó negre perdé lo seu terciolum e aconpanyà's a barello e anaren-se'n en l'àer. E d'aquels són nats los roygs, e aquests són molt ardits mas són aüts ab gran trebayl. Axí costrín aquels: da-los III porgatoris de cuyr de galina en aygua, e posa'ls en escur e jaqueix-lo aquí entrò a hora de dia. Depuys calfa'l al foch e ve a la casa, e tu, maestre, quis qui sies, tostemps ti aquels en magrea més que·ls altres.

Arriba

33 (34)

De negres

Falcó negra axí·l ti: ne molt gras ne molt magre, e·n aytal manera constrín aquel ab porgatoris de galina e no vuyles metra los en ayga. E ti-lo molt en la mà, més que en altres falcons, e no·ls vuyles eniujar masa més que el no·s vuyla, e axí serà bon e acabat.

E primerament se vol banyar que altres falcons, e garda·l que no·l veja aguyla, car si veurà aguyla no cassarà depuys; e tots temps lo ti aytant com pugues que negú no toch les penes d'aquel; quant lo gites al hocel, guarda't que ports mal la man, que si malament lo gites al ocel, [fol. 8vb] pert-ne la volentat. Aquesta conexensa és la meylor de totes que jamés ajen estades al món.

Arriba

34 (35)

De blanc falcó

Falchó blanch bo és axí com damunt és dit, emperò tant són suaus no caç ab aquels dentrò que sien modats, són bons e acabats. Tots los maestres dien que falchó qui prin agró, si no menuga del agró per la volentat del pendre. Mas maestre G. los en fa axí menjar de la carn aytanta com se vol, emperò guarda'l que no menuch de la sanch, e la carn que menuga fa-li pendre grues; per la carn no pert la volentat, mas per la sanch tant solament. E açò prova maestre G. qui més ne sab que altres qui a·l món [són].

Hic libri est escriptus qui s [sic] escripsit sit benedictus

Arriba

Basado en la transcripción de Marinela Garcia Sempere

Creación / última revisión: 25.06.2012