Textos clásicos
Llibre de les medicines dels ocells
Pròleg
[f. 8r2]
Quan d’ombra Déu sa curatura
volch ordiner per natura
I tremés en terra, l’altre mer,
l’autres fa per l’ayre voler.
E·n tera mis homes e bestas,
e·m mer pexons, vens e tempestas,
e·n l’ayre los aucels establí
lo món enfist e·n recomplí.
A home tot assò comendà
e tot so desots luy o autreyà
que·l ne fasera tot son ser vida
e tot seyt en sa comendisa.
Molt deu hom aucel car tener [f. 8v1]
que altre li pren per proer
e de tots mals lo deu garder,
tant quant peyra ne deu penser.
Or vuyl torner a ma matèria
por que·l comens hoiiu:*
Cau la rima prima primerament,
sor est li comensament.
D’astors, de falcons, d’espervers
de* corters clers e chivals
c’a mal lur ve so es dapnatges;
por eso fust que cortes asatges
e qui en trova’n la medicina
molt fo franges e de bona orina,
e qui sans lo volrrà aver
est libre li cové a tener,
e qui est libre bé sabrà
gran secors fayre·ls porà.
I
Quant l’autors er emfonys
de sos estomax engosets
um petit colom prenets
e davant l’austor lo gitets
tal que petit pusqua volar
e que no·l pusca escapar.
Lexets li bé tener els pets,
de la presó se farà lets
lo sanch del uyl tot quant beurà
que·xxí del mal repan serà.
II
Quant vostre austor emfermarà
connosent quin mal saurà
lamadura de fer prendets,
sobra la carn li’n pausarets
de mel ben desús la·n posets
e puys aprés d’olò refets
aprés del fer la limadura.[f. 8v2]
Així garrà per aytal mesura.
III
Cant li austor fausti aurà
que volenters no menjarà
una passer domestre agets
mel o en vi lo muylets,
la pólvora de I maltxe prendrets
e li aucel ne·mpolvorets.
Si ne menja sí bo garrà
e lo fasti de luy tolrà
si cesta non oblidets mia.
IV
Quant vos volrets que ben estia
leyxiu sí farets de sermens,
tres vets colets nedaments
la carn de dins li·n muylarets
e per .II. jorns aysò farets.
Al .III. jorn matega prendets,
sots carn de cabra li’n darets
e desós de maestre molut;
per .iii. jorns seyt del cel penscut.
V
Quant li austor ha pepida
e tost li fay causey* de vida
li passarets per la narida
e sots la lenga esguardets
la pel desús entramenets
e puys li faytes ben giter
del layt que hom troba del figer.
Així garrà, ja no y faldrà
qui cesta farre li sabrà.
VI
Quant vos veyrets que vostre austor
al cap soffirrà gran dolor
algiroffic vey layxets,
mia pebre pendrets,
de cascun .III. grans pendrets [f. 9r1]
emsemble los pisarets
e puys per .III. vets li’n metrets
e el complirà l’enfermetets.
VII
Quant l’austor pren .i. altre mal
si tost li torna sus* val
asinenon* segons lo libre.
A gran pena se’n deliura
quant a gran pena en ella
e el qui assò ot si és en pena
aprés lo trebayl li pren fet
per so és il del mal destret.
E qui de cest mal lo vol curer
una triblee fassa tribler,
sobre la carn poldree
en sanch de boch l’en muylarets
e de .III. jorns lo pasticets;
aprés la luyne bé pisets,
del such nedeament en traets;
en cuyr de cuxa de galina
metrets aquesta medicina;
la cuxa ins al cuyr mettets,
en layt d’asneta la posets,
aycest cuyr li donarets.
VIII
Sí garrà tost ja no y falerà
monestiets-lo per tal manera,
los pes aura blays e sauets,*
los uyls ja més li trobarets,
si d’ell […] E trobets esclen
cant* il és fets sí·l poldrets ben
sa carn sert* ins en volopea
e a l’austor cauda donea.
E si us volets austra farets;
lo fel del engalina pendrets [f. 9r2]
transtost ensemps le transglaterà
e axí ben gayrir porà.
E si altre fayre’n volets
riubarbe en ayga triblets
e·ls cols li gitets la poysó
si·l voile tres vets uno.
E altre vos en vuyl monstrer
e así galina fayrets prender
sobre la carn l’en poldrets
si l’en donets, sí lo garrets.
IX
Quant vostre austor voler no volch
li aucels pendre si consant
bé podets saber sens dubtansa
que trop ha de sanch abundansa.
Libime ab mel mesclarets
cauda carn ben emmuylarets,
si per .VI. jorns en menjarà
conexerets que bé guarrà.
X
Can vostre austor ayga veurà
e per boura se desbarrà
en la vexiga ot la dolor
que li dóna set e tristor.
Lo primer jorn carn li donets
ab l’aloe que hi mesclets.
L’altre carn de cabra aurà,
ab biure e ab mel mesclat sia;
desús sanch de colom metets
e per .vii. jorns d’assò·l pexets.
Si cest li fayrets per rayssó
de mal n’aurà a guarrsó.
XI
L’austor que fluffla duraments
confundut és tots veramens,
e qui·l volrà fayre garir [f. 9v1]
del col que·l fassa sanch tolir
de bocha, orela, face.
Carn de pouzi pins menjarà
ab lo biure puys sanarà.
XII
Quant li austor lote aurà
E .ls vols justamen
vos li farets tal medicina:
del restra pendrets la resina
e .III. grans de stafisagre
e del pebra no y lays mie
e dels rasins .III. grans pendrets
e giroffle hy mesclarets,
gingebra .Iª. unsa e miya;
del sinape no y oblidets mia,
trenta grans d’estiu pendrets
e·l esteanc* de truya hi mesclarets,
que onas non ages emfat;
tot ensemble buyla aytant
del grax del ratines que semble
que trastot feyt fundut ensemble.
Puys .I. drap lo colets
en Ia boyxita* lo metets.
XIII
Quant vostre austors és poylós
c’est un mal tot perilós;
de nuyt li toleyt li dormir,
gran trebayl li covén sofferir.
Le marrie li triblarets
e li pol són ben consrets.
Al caut soley lo met de fores
així se deliurarà son cors.
E si per esta no·l sanets,
secca fetma de bou pendrets, [f. 9v2]
molt belament serà pondrea
e de for les penes girea,
als muls guardets no·l cararets
que pus li farets mal que ben;
al soley caut puxes* los
un drap blanch sert evolopes
en la pertxa on deyt sezer
mardie hy deyt aver
e tuyt lo peoyl lo gorpiron
e sobre·l drap montaron.
XV
Si vostre austor a mal al pe
si volets il garir ben
manje In calve forits
tost nergarits si com hom dits.
Si cel n’havets lirame
sí gerra car molt li és sanne.
Ab cauda carn li’n donarets
per mesura com puys porets.
Al segon jorn li seyt donee
bons morsos de carn en loe.
Al .III. jorn .III. en aurà,
com plus li’n donets més garrà.
XVI
Quant l’austor emestit se n’és
pylin* volrà farre estanch.
Sanch de dragon tribler farà
e murmia hi mesclarà;
ab cauda carn limarà
per .III. si est angerà* jorns. [f. 10r1]
XVII
El vostre austor aurà la peyra
qui l’és engoyxosa e feyra
als uyls li par ben e als peus,
que el ot blau trop eentes*;
d’aysela part aysí se dout
c’amsen* que es mentge vout
e ab lo voch son fondament
sovén vol mordre durament.
La centiga ben li picets
ab cauda carn li’n donets;
e si per cesta no’l sanets
lagtana solament prendrets
e .i. del fetge del porcel
tendre que seyt nat de novel
e est a mengar li donets.
E si vos play autres vets
e […] nblanch satriblemen
metets*
al fundament l’en botarets,
al soley caut feu lo seer,
així serà garit per ver.
XVIII
Si vostre austor ha lembrichs al cor
la carn geta de meia fos
l’autra metet enduyt e te
que a la meytat edevé.
Porta perezi* la leyt xaxer
si boy giter non a poder.
Or no vets la medicina
un budel pendrets de galina
vos hi metrets dedins ferits
e a menjar li’n donarets.
Li segon jorn senes partir
li donchs carn mesa en exil,
així son cors deliurarà
los lembrichs auciurà
XIX
L’austor que laufora prisent [f. 10r2]
can el se pon escuma gent ;
un gra de pebre entreprenets
a .III. cops d’ayls le assemblets,
dos cuylers de mel umplirets
lo .III. d’oli rose prindrets
e del corn del servo raets.
Tot ensemble bulir metets,
en .iª. ampolle seyt mis,
e al solea caut sia assis.
De carn d’ocha e de bovina
li donets cesta medicina.
Lo primer jorn apaxylets*
de tres peces l’endisnets;
tres en ayt la secunda vets,
al ters jorn axí·l garrets.
XX
Si vostre austor voler no pot
cuja* senes si confort
la le pedre aney dupres una
or li farets* aycesta aja.
Una lebra fortment coets,
la carn calda la en loets
e a mengar sí li’n donets.
Puys en l’ayga sèsam darets
e arroses bé embanyets.
E si autre farre en volets
la vin cuyt lo’n* pendrets
per .IX. jorns il oges leboa
e al soley cant lo posets;
e qui cest li farà de la lepra le garrà.
XXI
Aycel austor qui ot asma
sitost garre gran mester ha.
Gingebra e canela e olibano
Gingebra camela e olibano
girofle e comí per fayssó, [f. 10v1]
De gran grat aur e aloe·pebre,
tot egualment ho mesclarets;
sots .iª. teble al foch ho secarets
tant que de tot pudre farets.
Cele poldre iª part
farets piser ab lo cler lart,
E si biure trober* poets
le peledar bé l’en fregets;
s’aul soleyl caut l’asenets
la pezo* li veyrets rendre.
L’endemà fayrets del lart pendre
del gran d’una nots solaments,
aycest mange primeraments.
Al ters jorn menjer li donets
un colom ros si li trobets.
L’austor l’ome faites bayner
ayxí·l tendets sans e leugers.
XXII
L’austor qui és al cor bletets
e no·s conoix no ho porets.
Malmale* cest que il aurà
medicina li covendrà
pexoy del pertus exits
getets ayxí plens II dits
e·l fum fayrets caut calfer
sie* leve emvermats coler.
En cela la la carn muylarets
e a menjar li’n donarets.
Esta pendets l’endemà
que apela hom ortolarn
larns* en .i. ou l’en metets
que seyt ben uils, puix l’en movets;
la car de cel ou oyvets [f. 10v2]
si’l m* couets sí lo garrets.
XXIII
E l’austor que la podagre ha
ffaytes li so si le garrà.
Lentnal semen prendets
ffel mesclarets,
sor la podagra em pausets;
sta vos camer le veyrets.
Del aloe tres lo nidrets.
Ayxí assamte revendrà
qui ceste fayre la sabrà.
XXIV
Aycel austor qui tinyies ha
d’ayceyl mal malaudós sirà
e desobre li metets
del deu ben .III. be poldrets;
aprés sanch de porch prendets,
ab un coltel li sagnets;
sor la carn li feyt pausets
e a menjar li feyt donets.
Si vostre austor és desile
atrestant com es reemets
pres ben l’empasturets,
com un cavall fort entendrets.
Soffre e encens egualment prendets,
dessots les reyes li se’n pause,
ab una candela alumene
tant layxet que ara siurà,
ayxí l’austor sans endevendrà.
XXV
Si vostre austor vos veseets
qu’il art sos uyls enfimets
axí·l porets conosire ben:
los uyls clou e hobre ben sovén. [f. 11r1]
Vin cler prenets lo e vaylat,
e de mel rose atretant;
en les narils l’en metets
de cest dos que mils en aurets.
Cascuna nuyt pur* III prendets,
desots l’encops l’en arrosets.
Sabrets l’austor repauserà
e li fams mal no li farà.
XXVI
Si vostre austor no pot muer
sí l’en podets mediciner:
una colobra agrets neyra
si la feytes lo manment,
en ayga clera ab forment.
Une galline per .IX. jorns
cest forment mange trastot;
li austor manje la galline,
li est mou bone medicine.
E si austre fare non diets
le menure del fum prendets
tres ben menuements pendu;
sor carn desors li seyt donee;
si cole a menger li donets
el muera ja no y faudrets.
XXVII
Quant l’austor és de sol gravets
leve rosada li querets
si li metets en la vezilia
silest metets mout bona medicina.
Carn de cabra aprés li’n donets
aste* mel damunt li n’arossets;
en la face ben l’arosets
del bon vi, sí serà senets.
XXIX
Si vos de vostre austor volets
que seyt maner e ben prinets,
de nuyt de jorns le portarets
sor vostre poyn ole tenrets. [f. 11r2]
Al soleyl ben vos deseu
que no·l portets ne agrans vets;
e quant caucer en vendrets
de carn de ben li donarets
e de la lenga bé molee
e axí ert apareliee
por cel manger mels volarà
e la presó cavejarà.
Mas al primer get que·l gitets
pres aycel l’en amenets,
que vos senta que pausets.
Ayxí l’estor aler layxets.
XXX
Qui son austor naturalments
vol sans tenir longament
el mes d’agost tres ben se gart
trusqua novembra el mes quart;
que no y seyst magre ne trop gras,
ayxý lo defén Ypocràs.
Mas quant aurà passa novembre
qu’el és entrat en dezembre,
ladonchs seyt ben engreyxets.
Ayxí serà sa e salvets.
XXXI
L’astor cui* las penas cayran
per las tímias que·l menjaran
lacilidonia prendets,
suya e saul li y metrets,
les ratines tot egualment
tres jorns en lexiu les levets
puys sor la penae li metrets.
Ayxí de la tínia garrà
e ses penas recobrarà.
XXXII
Si vos vesets que vos avenga
que vostre austor la carn no tenga
alum* aloe muscat prendets,
la poldre sor la carn mesclets, [f. 11v1]
del moix que’n eix non li gitets
ab leve caude seide meschee,
Ayxí vendrà s’assavite.
XXXIII
L’austor qui no pot engrexer
seyorna li cové leixer;
per plusors jorns sejornarà
e carn d’aucel e galina
molt li er bona medicina.
Si axí va lo vol portet
car sua le fassa ampler.
XXXIV
L’austor q’així és desey gravets
regalície li donets
ab lo vin barber la mesclets
e lo bretongue i asemblets;
un exarope le cuyt,
in ens l’ayge seyt tota nuyt.
Al matín de l’ayga beurà
usque* .IX. jorns no li falrà,
la carn muylets en la miumie
pedra lasech non aurà mie.
XXXV
Si vostre austor és emformets
cesta medicina le darets:
li noel d’una d’una nots prendets
en .i. drapel la liarets;
lo legume del genebre
d’aquele grame ensemble.
tembé sor la baffra* metrà
tant que tot poldre endevendrà.
La poldre ab mel seyt mesclea
en sa bochee mis e posee;
ab biure sa carn mesclarets;
donets sali, sí·l sananarets.
XXXVI
Si vostre austor garre volets
le bone rude preendrets, [f. 11v2]
en aygue farets la coure
e puys reffreder vos la lexets
e puys en .i. morter la piquets
aprés en .i. drap la metrets
li effartes la bé coler
e aprés en l’ayga torner.
Aprés banyets-ne vostre austor
e puys garrà de sa folor.
L’enguardets que l’ayga no·l toch
de las aureylas pauch ne trop.
XXXVII
Si vostre austor tost per salió
volets muder que us sia bo,
la gargamela del moltó
prendets, e per aytal rayssó
que so sots l’ague feye
ab .i. coltel picarets ben
e puys en la carn li’n metrets
que a menjar li’n donarets.
De .III. en .III. jorns assò farets;
ayxí tost muder lo veyrets.
E si no, autra’n farets:
pan levat senes sal aiets,
ben esbrigolat l’en metets,
sor la carn que dar-li volets.
Ayssò tost muder lo farà.
Ffinito libro sit laus gratia Christo. Amen
José Manuel Fradejas Rueda
Creación / última revisión: 05.06.2013
